En poques curses he estat tant concentrat com en aquesta, he descansat i he cuidat prou l'alimentació durant tota la setmana i la veritat es que en l'escalfament les sensacions eren millor que mai, no podia errar si volia avançar posicions a la general.
Tampoc puc dir que siga un corredor amb mala sort, ja que l'any passat tant sols vaig punxar en una cursa i enguany m'ha tocat en aquesta.
La sortida prou normaleta, m'avancen alguns corredors, però ixc molt tranquil y en les zones que puc avance a la gent amb molta facilitat i bé de pulsacions. Però encara no haviem fet 700 metres quan he llantat a una mini vorera desunflant-se a l'instant la roda. M'ha tocat córrer a boxes agafant una bona cansera i sabent que el corredor que més a prop tenia estava a uns 3', anava últim destacadíssim! Però bé, no sóc dels que tiren la tovalla i la veritat que va ser una extra-motivació per intentar no quedar l'últim.
Així va ser, vaig entrar a boxes on per casualitat només tenia la roda trasera del meu germà i amb ajuda vaig camviar la roda i a rodar a tope. Pasà una volta i un altra i quasi no conseguia vore als que tenia per davant encara estaven lluny. Però abans d'acabar la 3a volta ja havia superat a 3 corredors, entre ells a Silvero i Pina, uns cracks.
Continua la remuntada en les següents voltes, demostrant en els trams tècnics que tinc molta potència de cames i no vaig molt alt de pulsacions. En les dos següents voltes passe a 4 corredors més i just abans d'entrar a meta soc doblat pels dos primers De la Fuente y Gallardo. Una llàstima perqué després de la remuntada m'haguera agradat no haver sigut doblat i haver avançat algun altre corredor.
La sorpresa ens l'enduguerem el meu germà i jo en acabar, ens donarem compte que la roda trasera la duia totalment frenada, donat que la llanta era més grossa que la que havia llantat. Aquesta cursa la considerarem com a entrene de potència, jeje!
Practicament em quede sense opcions d'abastar la posició 18 final, intentaré acabar el més dignament possible.
La sèptima cita a la Challenge i tot un clàssic a Villanova de Castelló pel que fa al ciclocross i més emotiu que mai recordant a Pascual Monparler.
Un nou circuït, molt ràpid algo brut pel que fa al terreny, però que al final ha agradat a tots. 50 corredors en parrilla entre màsters 30 i sèniors, molta gent.
A aquesta cursa he donat tot el que podia, ja que era dificil distanciar-se dels rivals donat la rapidesa del circuït, llevat d'alguna recta on he "guardat la roba" ja que era impossible ficar-se a tirar, tots s'aprofitaven del rebufo per no despegar-se.
La velocitat ha sigut elevada, fent una mitjana propera als 27 km/h una autèntica barbaritat tinguent en compte que en el circuit que més ràpid hem rodat, no superavem els 25 Av. Sense més historia he entrat amb un altre corredor sense disputar-li l'esprint, la veritat es que ja estava buit. Acabe el 27 de 45 corredors que han finalitzat. A diferència de l'any passat, pareix que el gas no s'haja acabat i vaja a més. Espere continuar aquesta bona linea.
A la cursa junior el meu germà feia recital de força i potencia dalt la bici, però a lúltima volta just quan millor rodava de tota la Challenge va tindre un contratemps que el va fer caure, llastimant-se la mà i partint la forca de la bicicleta. Anim Adri!!
La próxima cita serà la Internacional de Valencia. Objectiu millorar com siga!
Una errada a la campa de fang m'ha privat de completar la millor cursa en ciclocross en 2 anys.
Amb molt de ganxo he sortit i no m'ha costat gens aguantar la roda dels de davant fent tota la campa de brosa en 7é lloc, ara si però, si hi havia un lloc complicat al circuït de Sueca era la campa de terra, que amb l'última ploguda de la nit del divendres s'havia transformat en un fanger on era molt dificil mantindre l'equilibri. Bé, la primera volta només em veig superat per 2 o 3 corredors i encare ja el segon pas. Un company m'avança a la campa de fang i quasi em fa l'esmolador, una maniobra que no m'agradà gens i em ficà nerviós, el just per a caure en la següent corva en tot el fanger.
Com a conseqüència d'açò em pasen 3 corredors, el pedal esquerre està saturat de fang, les sabates també, no hi ha manera de calar i la cosa es complica. Fins que surt a l'asfalt no em puc desfer del fang i la maniobra em costa 3 o 4 posicions més, ja he perdut la concentració i algo de força. Les 3 voltes que queden han sigut una baralla quasi solitaria i molt dsesanimat, no he disputat ni l'esprint als companys que venien en mi l'última volta. Acabe el 28 de 38. El 19 a la general màster 30.
Millors sensacions aquesta setmana després de la pèsima cursa a Camp de Mirra, i es que ahir el circuït va estar durament criticat per la seva perillositat i fins i tot es barallar la posibilitat de plantar-se i no córrer.
L'eixida era cara amunt i la millor decisió va ser eixir en plat menut, ja que el que va probar a eixir en plat gran es va quedar completament clavat. Afavorit per açò puje el primer rampó entre els 10 primers i procure mantindre la posició fins el tram de muntanya on hi ha un enganxó que quasi ens fa parar. A partir d'ací cadascú agafa el seu ritme i rodem a alta velocitat fins que un corredor s'emporta una tanca i tenim que posar peu a terra, m'avancen 3 o 4 corredors ja que les distàncies són mínimes. Més endavant a la zona més estreta i després d'un tram d'escales, cau Bosch de manera fortuita colpejant-se contra un pal, afortunadament sense conseqüencies greus, haguera pogut ser pitjor!
La cursa en les següents voltes es un "tu a tu" amb corredors de la meua batalla i que ens pasem continuament, fins i tot disfrute del circuït . Vaig perdent alguna posició que altra i el rampó de meta es fa interminable i cada vegada més dur, la cursa era de les que més desnivell te, comparable amb Camp de Mirra, Potries, etc.. A la fí em supera Juande i Moreno i entre a meta en la 25ª plaça. A la general el que era molt difícil la setmana pasada, ara potser una realitat, ja que estic en la posició 18 de màster 30 a falta de 5 curses. DADES GPS
Per una altra banda el meu germà s'afiança entre els 6 primers juniors de la Challenge i a finalitzat totes les proves disputades. Ànim crack!
Per primera vegada ens trobem amb bon temps a la xicoteta localitat alicantina de Camp de Mirra, aixó si amb un terreny molt fangós que feia encara més dur el ja de per si, dur circuït muntanyenc. Enguany una parrilla amb quasi 50 corredors, més que mai a aquestes altures de campionat i que feia estar molt atent a l'eixida per evitar qualsevol enganxada.
Surt bé ja que tant sols havien cridat a 16 corredors a parrilla i ami no em va tocar, però no comet cap errada, vaig agafant ritme, els adelantaments son escasos i es produixen a les poques zones amples del circuït i sempre cara amunt. Al contrari que en les anteriors curses no puc anar a més volta a volta, vaig a menys.
Quan em vaig posar a rodar a una grupeta on estavem Bosch , gent d'Alacant i jo, just després d'eixir de la zona de polaines, la cadena surt del seu lloc i perc contacte amb aquesta grupeta amb la que he rodat molt còmode. La pitjor conseqüència d'aquesta avaria mecànica es que perc el temps suficient per a entrar doblat a meta.
Poc a poc veig molt difícil superar la posició 18 de l'any passat, a hores d'ara ocupe la posició 19 dels màsters-30 a la general, però hi ha que continuar entrenant per a estar al 100% a les 6 proves que resten.
Entrant a meta derrotat, el 30 de 39. Foto cortesia MTB 42 Castelló
Novatada! Si, novatada, perque en aquests primers anys de ciclocross sempre he dut les mateixes cobertes per a competir amb un agarre excepcional en tots els terrenys, però enguany duia un altra marca amb un pneumàtic amb més baló però menys agarre sobre terra. Si a tot açò li sumem la pluja caiguda en l'escalfament previ a la cursa, dona com a resultat una autèntica pista de patinatge i no acomplir les expectatives que tenia per aquesta cursa, sobre un traçat en el qual soc capaç de rodar molt ràpid.
Ja en les primeres curves em veig avançat una i altra vegada pels meus rivals i jo feia el que podia per mantindre l'equilibri dalt les dos rodes, una fina capa de fang es trobava a les zones més complicades. Esbarons que per sort no acabaren en caiguda, toquem fusta! Però poc a poc el circuit anava secant, jo agafant més confiança i en les 3 últimes voltes comença la remuntada passant a 3 corredors i acostant-me a la gent del meu nivell.
Des del campionat d'Espanya a Gandia no hi havia tanta gent a la graella d'eixida, uns 50, notant-se que el circuït de Carlet agrada a tot el mon. Amb una temperatura molt agradable començarem la cursa, aquesta vegada ven col·locat a la segona linea, degut a algunes absències.
De primeries vaig sotir bé, entre els 15 primers, però en les primeres rectes la gent tenia molt de "gas" i agafant-me el "rebufo" em passaven com volien. A la segona volta estava més o menys estabilitzat al lloc 22-23 rodant còmode i veient com alguns queien i perdien molt de terreny, era un traçat molt ràpid, esbarós, sense respirs, on podies donar el 100% i les diferències eren mínimes.
A les següents voltes em van pasar un parell de corredors que francament venien forts per darrere i que tenien un bon currículum a les esquenes. L'última volta vaig tindre que apretar de valent ja que duia dos perseguidors apegats els quals no volia que em rebasaren a la recta de meta, finalment fent el tram de grava de manera molt ràpida i sense errades vaig mantindre la posició 26 final. A la general el 22 i a l'espera de fer un bon paper a Xeraco el próxim diumenge.
Enhorabona al Veloclub Carlet pel circuït muntat, així cap any fallarem a la cita.
L'any passat pecava de massa tècnica i poc fons i trobe que enguany va al revés.
El circuït de Vinarós era radicalment oposat al de l'any passat, però dels que m'agraden a mi. Enguany moltíssim de nivell, més que ningún any i damunt també surten amb nosaltres els sènior, en total uns 32 corredors.
L'eixida complicada amb una recta que acabava amb pujada a vorera i curva tancada a esquerres molt esbarosa, per a encarar 300 mts de platja, molt durs. Per sorteig em toca la tercera fila, dels últims i ja en marxa aplegue al tram d'escales molt taponant i els rivals ja estaven a la part de dalt muntats en la bici i fent camí, que important es eixir bé! En la primera volta marxava dels 3 últims i enguany com bé he dit abans estic molt "torpe" a les curves i les sensacions amb la nova bici en aquestes traçades no són bones.
Poc a poc vaig coneguent millor el circuït, avançant a gent i prenent confiança. Cada vegada baixe els temps per volta, fins marcar un millor temps de 6'27'' a les dos últimes voltes i amb una mitjana de ppm que estava rondant les 150, i una m'axima de 175, molt lluny d'exprimir-me al 100%. La forma l'any passat era inversa, cada vegada marcava pitjors temps i al final m'avançava algun adversari.
També cal dir que no he comés errades com: caure, treure la cadena, punxar, etc. i m'ha fet molt regular durant la cursa. Acabe el 21 i amb el "mono" de córrer a Carlet i ahí sí, intentar millorar per clavar-me a Xeraco en 2a línea.
Amb aquesta marxa i si no es suspén cap cursa de la Challenge de ciclocross, tanque la meua participació en el circuit btt de Les Marines i La Safor, amb un bon gust de boca, ja que la regularitat i millora ha sigut patent cada diumenge.
Minuts abans de l'eixida tots sabien que el terreny era esbarós per les últimes plogudes a la zona i per les nombroses trialeres de pedra que ens havien preparat els organitzadors. Eixirem escopetats cap avall per camins asfaltats i poc a poc m'acostí al cap de carrera, on Saoro va atacar, estirant el grup moments abans de m'ampendre la primera pujada a Benidoleig.
Una vegada pujat el primer tram, quasi tot asfaltat i jo patint a les pujades com es habitual, enfilarem la trialera més divertida on la gent tenia nervis per baixar-la, ja que era l'escomençament de la cursa. Allí pase a molta gent, sense fer errades i comprobant al baixar que havia perdut la botella de l'aigua, la cosa pintava mal! La fina capa de pluja començava a moure i ja no ens abandonà en tota la cursa.
En la segona pujada important trac la cadena del lloc en 3 ocasions, cosa que aprofita el meu company d'equip Mifsud per pasar-me, no acabe d'agafar el ritme. El terreny estava fent-se pessat, les rodes amb abundant fang, no traccionaven en les costeres més empinades, tocava baixar de la bici. Les cales i les sabates cada vegada estaven més saturades de fang i no hi havia manera de calar. Més endavant fem una grupeta amb gent del Xaló, Polop, etc. i rodem uns quants km's junts fins que no aguante el seu ritme.
Senda mur sanatori de Fontilles.
Després de fer 4 pujades realment molt dures apleguem a la trialera més perillosa. Tenia abundants pedres que et feien anar concentrat de valent, estava tot mullat i algun accidentat hi havia, a més algun tram no estava senyalitzat i em vaig equivocar en dues ocasions. De sobte ens digueren que la cursa havia estat suspesa en no disposar l'organització d'ambulància, alce el peu de l'accelerador i veig com algun biker m'adelanta a tota velocitat, pense, ací que pasa? Un poc més avant em trobe amb Mifsud que havia "llantat" i intentava plenar la roda, ell no sabia res de la suspensió de la prova i decidim acabar la cursa junts i "apreseta", per si de cas.
Ja als carrers d'Orba no m'indiquen bé cap on tinc que tirar i entre a un carrer sense eixida, Mifsud em pasa i ja no el puc agafar. Al remat, una cursa un poc estranya, 34 a la general, 6é màster 30 i el més important, no haver patit cap caiguda.
DADES GPS
Després de dos mesos de qualitat amb 6 setmanes de treball amb sèries i 1 setmana de recuperació intercalada, ara afronte l'última setmana de recuperació amb molt bones sensacions.
Estic ben carregat de cames i tal vegada un poc fatigat després de portar 3 setmanes seguides de treball específic, així i tot remataré la setmana amb un entrene tècnic de ciclocross i la cursa btt d'Orba. Després una setmana de recuperació afrontaré amb totes les garanties la temporada del ciclocross amb la primera prova a Vinarós comprobant realment fins a quin punt he millorat. Els resultats a les últimes curses han anat a millor tot i que no he aplegat realment descansat a disputar-les.
En aquesta planificació que he estic duent a bon terme desde juliol, he adaptat diferents períodes preparatoris segons el temps que he dispossat i sabent de les meues limitacions, de la següent manera:
Període d'acondicionament: 2 mesos (juliol i agost)
Període de preparació específica: 2 mesos (setembre i octubre)
Al mes d'octubre he disposat de 1h 30' per dia com a màxim per a fer els entrenes entre setmana, la qual cosa m'ha obligat a no perdre el temps i planificar molt bé l'entrenament sense precipitar-me, a més de ser molt constant.
Els mesos de novembre i desembre faré uns entrenes de manteniment i posada a punt de cara la competició ja que totes les setmanes tenim una cita amb la Challenge, i cal aplegar fresquets al diumenge.
Ara detallaré l'últim entre d'aquest mesocicle:
-1er escalfament d'uns 15' entre el 60-65% de les ppm.
-2on sèries: 1X4 en pendent compresa entre el 5-10%, cadència compresa entre 50-60. Cada repetició dura 7' al 90% de les ppm, i les recuperacions són de 10' al 70% de les ppm.
-Finalitzem soltant cames durant 15' al 60-65% de les ppm.
Com es pot vore, he adaptat l'entrene al poc de temps del qual dispose, ja que el més recomanable seria fer com a mínim un altra seriació com aquesta, tal vegada reduint la duració de les repeticions.
DADES DEL GPS.
Matí fresquet a Montroi on ens desplaçarem 3 components del Pachés Bicicletes (Adrià Àlvarez, M.Angel Costa i jo) a fer la seua marxa popular amb un recorregut molt rodador i ple de fang.
Les inscripcions van anar molt pausades, tal vegada mal organitzades, la qual cosa ens obligà a no calfar i clavar-nos directament a la línea d'eixida. Cal dir que a la zona d'inscripcions gaudirem de cafe, pastes i demés, un 10 per als organitzadors, si senyor!
A la marxa havia acudit lo milloret del btt i gent que cada dia te més nivell, també coincidí que no hi havien més marxes a la província.
A l'eixida em vaig col·locar bé i em vaig mantindre al pilot capdavanter durant 5 km, fins que es va imposar un ritme que francament no podia seguir. Els primers contactes amb el fang, feien presagiar una cursa força dura, i apenes t'acostaves a la roda que portaves davant les ulleres es feien borroses.
Les pujades i baixades eren constants, molt ràpides i de trencacames, prompte ferem un grup on coincidim alguns coneguts, Crespo, Jordi, etc. rodem així durant uns 6 o 7 km's. Però el seu ritme cara amunt es millor que el meu i es distàncien poc a poc. Són els moments més durs on espere l'arribada d'alguna trialera on puga retallar distàncies i contactar amb algú, però aquesta no surt.
Als trams finals ens topem amb dos murs asfaltats i el meu company Costa s'apropa a gran velocitat, però quan just va agafar-me, aplega una zona de baixada on em distàncie i ja finalment ens vegerem a meta. Allí fent-nos una cerveseta esperarem l'aplegada del meu germà que cada dia disfruta més del pur btt.
Adri en acció!
Posicicó final 48, amb un temps de 1h i 44' amb 21'7 AV. Participants totals: 301
Més matinades, per al nostre cos, aquesta vegada per a desplaçar-nos a Valencia i fer la marcha de carretera que organitza la Federació. Una marcha totalment gratuïta on et regalaven un maillot a més de tindre un avituallament molt complet amb fruita, bocata i beguda.
La marxa transcorria neutralitzada durant els primers 40 km i el meu germà i jo estavem ben situats al cap del pilot, just darrere de la furgona i les motos que neutralitzaven els corredors. Tots tenien moltes ganes de provar-se i demostrar que han entrenat bé a l'estiu, els nervis eren patents. Al pilot gent coneguda d'equips com Grupesa, Mutua Levante, Benicassim, Ael, etc., mesclada amb cicloturistes alguns d'ells amb més nivell que els que competim.
En quan no ens donem compte, ens solten els organitzadors i comença el tram lliure (la pujada al Garbí); prompte comencen les "galtades", un company del ciclocross arranca, seguint-lo un corredor del PC Sedaví, la velocitat es altíssima. En vore la situació decidixc donar-ho tot i atacar per alcançar-los, no m'ho crec, en apenes 400 mts. m'havia distanciat del pilot a més de 45 km/h cara amunt i agafe en un tres i no res al corredor de Sedaví. En 2a posició em mantinc a 50 mts del lider que porta un bon ritme, així durant quasi 2 km's, però prompte m'alcancen un, dos, tres i tot un pilot xicotet plé de "capos", que venien molt llançats i als quals aguante durant mig km més. Eren els trams més durs.
Les forces m'abandonen poc a poc i perc alguna posició més, fins que torne a trobar el ritme sempre pujant amb el plat gran. De sobte hem trobe a tots els corredors parats en un encreuament, que passa? Hem acabat de pujar el port? Però no tenia uns 10 km's? L'organització ens havia neutralitzat en un encreuament i amb la recalfada de la pujada ens teniem que esperar a que aplegara tota la gent, que "faena"!
Molts dels que haviem arrancat, decidim pujar més tranquils en vista del que havia plantejat la federació, ja que ens pensavem que anavem a fer tota la pujada d'un tiró. Una vegada dalt ja sense haver competit a la segona pujada, vaig esperar al meu germà que punjà a la segona neutralització, vam esmorzar i com teniem presa decidirem baixar cap a València al Velodrom, lloc on teniem el cotxe i d'on s'inicià la marxa.
Que bona marxa la que ens han preparat a Xàbia, amb pujades duríssimes i baixades molt divertides. Uns 200 bikers a la eixida a una cita més del circuit de les Marines i Safor on les classificacions generals van perfilant-se.
Per a mi, la primera marxa de btt que em dispone a fer en serio, on vull probar-me i vore com van els entrenes de qualitat, encara que els resultats òptims espere obtindre-los prácticament en novembre.
Ja en marxa a les primeres rampes patixc molt i no tinc gens de soltura per a pujar, les sensacions són roïnes i la gent em passa amb molta facilitat. A la primera trialera, es fa un tap que m'impedix avançar i fins i tot tinc que baixar de la bici, mal pintava l'assumpte. Arribem a "las Cumbres de Sol" on agafem una pista que ens duu a la trialera més divertida i més ràpida, es clar, segons el meu gust. Aprofite per a recuperar i comence la baixada vertiginosa on avance a molta gent, una baixada de les que te deixa amb l'adrenalina pels núvols, recupere posicions. Però res més allà de la realitat ja que emfilem el tram més dur de la cursa d'uns 1,5 km i amb pendents de més del 20%, buff perc 8 o 9 posicions, que mal!
La següent trialera també molt divertida, el meu company M. Àngel em deixa pasar, ja que jo baixe millor i després ell puja rapidíssim. Faig un altra baixada bona, recupere posicions; després de completar el bucle, ens dirigim a la pujada de la Granadella, impossible no girar la vista i vore el paissatge, preciós! Després baixades d'asfalt i sendes ràpides però no tècniques, fins que apleguem a l'última on torne a disfrutar de les revoltes, aquesta senda molt currada pels organitzadors, un 10.
El tram final ens juntem alguns corredors dels quals un company del Despeña-t de Gandia i jo som els únics a tirar del carro, alcançant a un biker més, aplegant a meta amb un semi-sprint, ja que el final era molt estret.
Conclussions: marxa de 10 (pels organitzadors i traçat), millor resultat del que m'esperava, ja que es la primera que realitze amb ànims de competir al 2012. I la 29'' pesa molt cara amunt , ja que són 12 kg, però em dona molta solidesa per a baixar.
Resultat: 31 general i 8 dels màster 30. El meu company d'equip Josep Mifsud es marcà un "carreron" tornant a fer el 1er de la seua categoria, enhorabona! Un líder molt sòlid.
