dimecres, 16 d’octubre de 2013

MARXA BTT EL LLOP, VILLALONGA

Amb la ma esquerre comence a escriure la crònica d'aquesta marxa, una marxa que m'encanta, però que en les últimes edicions la veritat es que sort no he tingut.
Com sempre un gran ambient i tots els companys del circuit de La Marina i Safor junts per a disfrutar d'un recorregut duríssim i en ocasions tècnic. Jo estava a la espectativa ja que a Llutxent en les primeres rampes i últimes també, les cames no marxaven.
Començarem amb un Start lap per distànciar el pilot i entrar a la zona tècnica un poc més desahogats, faig una bona eixida, millor que la setmana pasada i note que les sensacions son boníssimes, recuperant a l'instant en els esforços més intens. Llevat d'algun tap en la primera i segon pujada tècnica es nota que vaig millor possicionat i trac ventaja als de darrere, rode entre els 30 primers. També dona gust que en la zona més dura a Ador reba l'alé dels companys de la Penya 100x100 de Tavernes.


L'alimentació la duc correctament ja que m'hidrate i menge quan cal i aixó ho note, tal vegada se m'atraganten el primer i segon collao de "Les Maries"on em rebasen uns 5 o 6 corredors ja que pose peu en diverses zones tècniques. Pujant la 3a Maria ja estic pensant en la baixada cap a la via Verda del Serpis, se que puc retallar molt de temps als que tinc davant.


Però les coses sempre es dobleguen quan millor estàs i així és, a penes duia 400 mts de baixada quan circulava per damunt d'un montícul xicotet i feia un poc de curva a esquerres, allí hi havia un canyis que no et deixava vore que aquell montícul es feia estret i et duia a un forat just al costat. Vaig impactar amb la roda de davant, amb tanta violencia que vaig eixir pels aires, aterrant amb el muscle dret. Inmediatament vaig sentir "crack" i el soroll del líquid sellant de la roda com si s'haguera rebentat un pot de coca-cola, que eixia a borbotons. El dolor durant els següents 5' em va deixar K.O. i darrere meua van tarda prou en apareixer el primer ciclista i sabia que l'ambuància estava baix. Em vaig sentar a l'espera de que remitira el dolor, pensava que m'havia dislocat o trencat el muscle, el vaig moure i pareixia que no estava dislocat, instintivament em vaig ficar a arreglar la roda mentre el dolor remitia parcialment.
Vaig baixar la trialera conforme vaig poder poc a poc i sense arriscar, després camí plà fins a Villalonga on pensava anar a meta directament i no pujar l'hermita, però cabut que soc encara vaig fer tot el recorregut i de tiro a l'ambulància on pels primers simptomes em van dir que no pareixia trencat.
Per la vesprada en Urgències es confirmaren els pitjors pronòstics, clavícula trencada, però fractura neta i no caldrà operar. Ara la temporada de ciclocross ja la he perdut i espere recuperarme bé d'aquesta lesió, ja que la gent no parla molt bé de la recuperació.
I es d'aquesta manera per la qual estic escribint amb la mà esquerra i m'està costant tant escriure la crònica; duc el braç inmobilitzat i possiblement 1 mes d'estar en casa, que locura!

dilluns, 7 d’octubre de 2013

MARXA BTT LLUTXENT

Desde l'abril que no feia cap cursa btt i ara era l'oportunitat, ja que la marxa era prop de casa i el ciclocross el tenim en dues setmanes, toca agafar ritme. Així que amb la companyia de Costa i Constantino vam anar, sabent que el recorregut era exigent i prou lent.

Començavem pujant al Corpus, fatal per a mi, el dolor de pates era tremendo i les ppm pels nuvols, "volia morirme" i encara no havia passat el 1er km. Després remuntada sobre la pista i terreny favorable per a mi, amb molt de "sube i baja", encara que a la primera senda tap del"15". Tornarem al poble per començar el segon bucle, ja anava agafant ritme i continuava remuntant, de sobte els que tenia davant meua, uns 7 o 8 s'equivocaren en un encreuament i per sort jo no, així que vaig rodar sol uns 3 quilòmetres, fins que en un tram asfaltat i cara amunt em rebasaren uns quants. No marxava!



Final del 2on bucle i entrem altra vegada a Llutxent, aquesta vegada rode amb Paolo que tira un bon relevet i travessem la població francament ràpids, allí també rep els ànims del meu cosí Loren, que avui li tocava currar, posant un poc de ordre en els encreuaments. D'ací en avant un patiment, ja que el terreny comença a empinar-se veig com va avançant-me el personal sense tindre ni ganes ni forces per apegar-me a roda, queda el més dur el temut Surar i espere passar-lo sense pena ni gloria fins que vinguen les sendes. Encara tinc esperances en la remuntada.



Buff, perc el compte de la gent que em passa al Surar, fatal. Ens dirigim a la primera senda important, la del Ase, i pasa davant Ciscar i francament fem la primera part prou ràpids. Després a la part tècnica li demane que em deixe passar, esta ofuscat i no vol. Dona igual, comencem a pillar taps, caigudes davant de nosaltres, etc. Un desastre, un ferla mà que es diu en valencià, un me caguen la.....doncs, era l'únic lloc on podria haver retallat uns 3 o 4' a la gent de davant, faig un parentesis (hi ha gent que esta fortíssima i que cara amunt va com un tir, per que avuí en dia molts estan ben preparats i tenen molt de temps per a entrenar, pero si no pots baixar una pedreta i encavant caus i no pots ni calar els peus als pedals, arrimat tio!!!!!! no hi ha educació!ni respecte!), però bé, tindre que pujar més ràpid per no pillar ixos taps.

Després ja perc la il·lusió en la cursa i tinc alguns problemes amb la cadena, cosa que em fa perdre de vista a Ciscar. Bé, en l'última senda a la part final torne a contactar amb Ciscar i en la pujada tècnica rebase a prou participants, entrant a meta el 60 de 200 participants.


Les sensacions en btt són pèsimes, però en cx em trobe molt agust realment en forma i dispossat a donar-ho tot.
La setmana que ve acudiré a la marxa del llop, per anar afinant un poc més.