clasicasa
dimecres, 16 de desembre del 2009
divendres, 13 de novembre del 2009
XVII MARXA BTT CALLOSA
Hi ha dies que quan penses que t'has de quedar al teu llit i no ho fas, després t'arrepentixes, i si hagueres fet cas del teu subconscient, hagueres guanyat temps, diners i salut. Doncs aixó es el que ma passat aquesta setmana.
Vaig quedar amb M. Àngel de Xeraco per anar a Callosa d'en Sarrià i fer els 30 km de marxa. Per cert, una marxa de la qual no hi havia practiament informació. De tal manera que patint un poc de fred i amb el meu germà d'acompanyant de luxe, vam manprendre el camí.
Allí em trobe en alguns coneguts que salude, i l'aire per contra anava fent que tinguerem més fred, ja començava a estar refredat!
La eixida va ser molt ràpida, ja que era tota costera avall, en les primeres rampes ja em quede despenjat i comprenc que les meues cames ja no van igual que fa un més. La cursa te moltes rampes dures i per contra també te molt de recorregut de trialera i senda, aproximadament 11 kilòmetres, espectacular!
Vaig quedar amb M. Àngel de Xeraco per anar a Callosa d'en Sarrià i fer els 30 km de marxa. Per cert, una marxa de la qual no hi havia practiament informació. De tal manera que patint un poc de fred i amb el meu germà d'acompanyant de luxe, vam manprendre el camí.
Allí em trobe en alguns coneguts que salude, i l'aire per contra anava fent que tinguerem més fred, ja començava a estar refredat!
La eixida va ser molt ràpida, ja que era tota costera avall, en les primeres rampes ja em quede despenjat i comprenc que les meues cames ja no van igual que fa un més. La cursa te moltes rampes dures i per contra també te molt de recorregut de trialera i senda, aproximadament 11 kilòmetres, espectacular!
Per aquest terreny em desemvolupe prou bé, però cap amunt no hi ha manera!
A mesura que pasa el temps em trobe pitjor, problemes a les cames, un poc de febra; i decideixc acabar la cursa de manera tranquil·la aplegant el 66 amb un temps de 2h 13', el 16 de la categoria elit.
Xarrant amb M. Àngel i Toni de Despeña-t i dies després seguint els consells de Gaspar Sellés, decideixc fer un paró en la temporada de bici, fins d'ací dues setmanes, per vore si després les coses funcionen millor i em recupere del refredat!
També agrair al meu germà Adrian Àlvarez que estigué donant-me suport durant tot el matí desde la posició de meta, on aprofità per a fer fotos.
dimecres, 4 de novembre del 2009
TEAM GRUPO DEPORTIVO BELGA-CRONO K30, SERÀ EL MEU EQUIP.
Preparant la temporada 2010 i amb les vistes posades a fer alguna prova de l'Open XC de la Comunitat Valenciana, tenia que buscarme un equip per poder participar a aquestes proves federades.
La meua idea era haver participat amb el Club Ciclista La Valldigna, però donat el poc suport que ens van oferir per a fer uns tramits de la I Marxa BTT Valldigna, vaig decidir posar-me en contacte amb els de Belga-Crono k30, de tal manera i a falta d'alguns tràmits, passaré a competir amb els colors inconfundibles d'uns dels millors equips del panorama btt.
Aquests són alguns dels meus companys per a l'any que ve.
La meua idea era haver participat amb el Club Ciclista La Valldigna, però donat el poc suport que ens van oferir per a fer uns tramits de la I Marxa BTT Valldigna, vaig decidir posar-me en contacte amb els de Belga-Crono k30, de tal manera i a falta d'alguns tràmits, passaré a competir amb els colors inconfundibles d'uns dels millors equips del panorama btt.
Aquests són alguns dels meus companys per a l'any que ve.
I MARXA BTT VILA DE SAX
Ja clavats en el paró de la temporada i més baix de forma que el més de setembre, vaig decidir provar al circuit de les muntanyes d'Alacant, al poble de Sax. Recorregut duríssim d'uns 44 km, molt exigents.
La eixida va ser neutralitzada i un poc perillosa pels carrers de la població, els primers del circuit tenien presa en colocar-se davant i hi haven que ficaven la seva integritat física en perill, pujant per les voreres amb gent i cotxes pel mig.
El primer embús em relegà als 200 últims i poc a poc anva remuntant. Però un errada a la primera senda, provocà una posterior errada mecànica a la cadena que em relegà a quedar-me apartat fins que pasaren tots els corredors que anaven a gran velocitat. Un altre contratemps.
A la primera pujada de consideració s'en torna a eixir la cadena i quan remunte un poc, de sobte els bikers comencen a baixar de la bicicleta i ens toca baixar a tots. Açó es produeix unes 5 vegades, cosa que va mellant les forces de tots per a remuntar.
Més endavant ens fariem una grupeta de 3, amb la que vam continuar fins el segon port d'importància, on començà una baixada vertiginosa per una rambla. Fou molt divertit.
Aparegueren altra vegad els "calambres", denotant que estic fora totalment de forma.
Vaig entrar el 149 amb un temps de 2h 27' a una mitjana de 18 km/h, el 39 de la meua categoria.
Próxim objectiu Callosa d'En Sarrià. 30km.
La eixida va ser neutralitzada i un poc perillosa pels carrers de la població, els primers del circuit tenien presa en colocar-se davant i hi haven que ficaven la seva integritat física en perill, pujant per les voreres amb gent i cotxes pel mig.
El primer embús em relegà als 200 últims i poc a poc anva remuntant. Però un errada a la primera senda, provocà una posterior errada mecànica a la cadena que em relegà a quedar-me apartat fins que pasaren tots els corredors que anaven a gran velocitat. Un altre contratemps.
A la primera pujada de consideració s'en torna a eixir la cadena i quan remunte un poc, de sobte els bikers comencen a baixar de la bicicleta i ens toca baixar a tots. Açó es produeix unes 5 vegades, cosa que va mellant les forces de tots per a remuntar.
Més endavant ens fariem una grupeta de 3, amb la que vam continuar fins el segon port d'importància, on començà una baixada vertiginosa per una rambla. Fou molt divertit.
Aparegueren altra vegad els "calambres", denotant que estic fora totalment de forma.Vaig entrar el 149 amb un temps de 2h 27' a una mitjana de 18 km/h, el 39 de la meua categoria.
Próxim objectiu Callosa d'En Sarrià. 30km.
dimarts, 3 de novembre del 2009
MARXA CICLOTURISTA CIUTAT DE VALÈNCIA
Aquesta vegada erem 5 de Benifairó els que ens aventuravem a competir amb bicicleta de carretera. David i jo carreguem les bicis de bon matí, per agafar bon lloc a la cursa.
Una vegada allí ens adonem que els ciclistes vip, pasen sense fer cua davant de nosaltres i damunt comencem a córrer deu minuts tard.
Les primeres pedalades, comencen a una bona velocitat, en els primers 10 kilometres no baixem de 40 km/h. Però contemple al meu costat un accident que involucra a quasi 20 corredors, a l'altura del Saler. Des d'ací em conscièncie de la perillositat d'aquesta cursa i decideixc no jugarme-la tant.
El ritme es alt i a l'altura del Perellonet, el grup es fragmenta quedant-me en el segon pilot.
Gràcies a la col·laboració del grup ciclista Eleval, conseguim enllaçar amb el grup capdavanter i rodem amb ells fins Riola, on es torna a fragmentar, i esta vegada amb més distància. Ens fiquem a treballar de valent i apleguem a Favara en tant sols 50 minuts de carrera a una mitjana de 43 Km/h. Quan més prop teniem el grup, va i en plena recta es produeix el segon accident amb 10 corredors implicats i ens quedem altra vegada tallats.
Amb molt d'esforç i rodant en solitari a uns 38-39 km/h em vaig tornar a unir a el 2ón pilot a l'altura d'Aquòpolis. Des d'ací fins València, la cosa rodà tranquil·la, la qual cosa permetre reagrupar-se el 3er pilot amb nosaltres. Allí em trobe amb David, que no l'havia vist en tota la cursa, i després de vore l'accident del túnel, decidim acabar tranquils.
Faig el 145 de 900 ciclistes amb un temps de 2h 25' a una mitjana de 40 km/h, el 60 de la meua categoria. No està mal!.
Una vegada allí ens adonem que els ciclistes vip, pasen sense fer cua davant de nosaltres i damunt comencem a córrer deu minuts tard.
Les primeres pedalades, comencen a una bona velocitat, en els primers 10 kilometres no baixem de 40 km/h. Però contemple al meu costat un accident que involucra a quasi 20 corredors, a l'altura del Saler. Des d'ací em conscièncie de la perillositat d'aquesta cursa i decideixc no jugarme-la tant.
El ritme es alt i a l'altura del Perellonet, el grup es fragmenta quedant-me en el segon pilot.
Gràcies a la col·laboració del grup ciclista Eleval, conseguim enllaçar amb el grup capdavanter i rodem amb ells fins Riola, on es torna a fragmentar, i esta vegada amb més distància. Ens fiquem a treballar de valent i apleguem a Favara en tant sols 50 minuts de carrera a una mitjana de 43 Km/h. Quan més prop teniem el grup, va i en plena recta es produeix el segon accident amb 10 corredors implicats i ens quedem altra vegada tallats.
Amb molt d'esforç i rodant en solitari a uns 38-39 km/h em vaig tornar a unir a el 2ón pilot a l'altura d'Aquòpolis. Des d'ací fins València, la cosa rodà tranquil·la, la qual cosa permetre reagrupar-se el 3er pilot amb nosaltres. Allí em trobe amb David, que no l'havia vist en tota la cursa, i després de vore l'accident del túnel, decidim acabar tranquils.
Faig el 145 de 900 ciclistes amb un temps de 2h 25' a una mitjana de 40 km/h, el 60 de la meua categoria. No està mal!.
MARXA BTT ALBORACHE
Vaig matinar per anar a l'interior de Valencia, concretament a la Foia de Buñol, Alborache. Anava sense haver agafat la bicicleta en tota la setmana, ja que volia donar descana a les meues cames després dels problemes físics de Benifairó.
(Ací tenim els dos companys de feina aquest estiu a la marxa de Benifairó, a Plàcido i Vicente de Crono k30, que també oeganitzaven la de Alborache).
La sortida va ser neutralitzada pels carrers de la població i la meua eixida no va ser bona, ja que vaig eixir endarrerit per culpa d'un embús a primeres de canvi, donat que erem uns 270 ciclistes.
Estava fresquet i portava un ritme alegre, en els primers 10 kilometres degué avançar uns 40 bikers i anava millorant. Hi havien uns trams rapidíssim i unes sendes prou empinades. vaig rodar molt bé fins el kilometre 30, on vaig acusar l'esforç i em van pasar uns 5 ciclistes.
Al final molt agotat vaig aplegar el 46 amb un temps de 2h 05' a una mitja de 19 km/h, el 10 a la meua categoria, que no esta malament. francament vaig millorant poc a poc.
(Ací tenim els dos companys de feina aquest estiu a la marxa de Benifairó, a Plàcido i Vicente de Crono k30, que també oeganitzaven la de Alborache).
La sortida va ser neutralitzada pels carrers de la població i la meua eixida no va ser bona, ja que vaig eixir endarrerit per culpa d'un embús a primeres de canvi, donat que erem uns 270 ciclistes.
Estava fresquet i portava un ritme alegre, en els primers 10 kilometres degué avançar uns 40 bikers i anava millorant. Hi havien uns trams rapidíssim i unes sendes prou empinades. vaig rodar molt bé fins el kilometre 30, on vaig acusar l'esforç i em van pasar uns 5 ciclistes.
Al final molt agotat vaig aplegar el 46 amb un temps de 2h 05' a una mitja de 19 km/h, el 10 a la meua categoria, que no esta malament. francament vaig millorant poc a poc.
divendres, 30 d’octubre del 2009
I MARXA BTT VALLDIGNA
Aquesta marxa fou la del meu poble, i estagué organitzada per alguns components del Grup d'Esports de Muntanya de Benifairó. Erem nous en aquest tipus d'organització de proves i encara que van hi haure algunes errades d'avituallament, la errada a l'eixida de Barx, va ser agena a nosaltres. Espere que en un futur la pugam fer millor.
Però pasem a comentar la cursa. La eixida fou neutralitzada fins els camins de Benifairó on eixirem escopetats a 45km/h fins arribar a la port de Simat, un tram d'asfalt on Emilio atacà i molts ens vam quedar despenjats.
Quan lluitava entre els 15 primers, de sobte tornaren a apareixer els "calambres", i aixó que només portavem uns 4 km. Em van pasar uns 10 ciclistes i jo mentre, prenia glucosa per vore si ho podia arreglar, ja que inclús vaig pensar en abandonar. Però vaig pensar que havia estat mig estiu preparant-la i que no anava a tirar la tovalla.
Gràcies al recoltzament de Víctor i al d'un xic del Senabre, vaig pujar el Buixcarró i tant sols portavem uns 48 minuts de carrera.
En la pujada de Pinet em vaig quedar un poc rezagat i em pasaren uns 5 corredors (quasi tots ells del Despeña-t), però a la baixada de les antenes i la zona de la font de la Drova, vaig pasar a un parell de corredors, entre ells a Víctor que tenia problemes mecànics.
Aplegava la part final de la marxa i vingué el terreny més propici, la senda del calvari, rodant a gran velocitat vaig traure diferència sobre els perseguidors, i després de passar el tram amb més fang a la zona de la Puigmola, vaig afiançar la meua posició fins la meta.
Al final 29 amb un temps de 2h 00' a 22 km/h de mitja. 8é de la categoria elit. i 1er local.
Haguera sigut millorable sense els problemes físics del principi, podent haver fet uns 5 minuts menys de cursa. Ja tinc gana de que aplegue la próxima.
V MARXA BTT PEGO
Sense cap dubte la més dura fins ara!. Com quasi sempre Ferràn i jo marxarem cap a Pego amb la il·lusió de divertir-nos una altra vegada.
La eixida fou ràpida durant els primers 5 km. on es produí el primer embotellament.
El primer embotellament es produia al entrar als camps i ens afecta a partitr de la posició 30. Em trobava bé i vaig decidir tirar, tot anava perfecte i em divertia com mai, gracies als diferents circuits que havien preparat els del x k vaig de Pego, molt divertits!Fins i tot el túnel d'uns 300 metres on hi havia una iaia de cartró sentada, "una pasada"!
Bé anava entre els 25 primers quan de sobte seguint al que tenia davant meua, aquest es va equivocar, i com jo ens equivocarem uns 10 ciclistes, en un lloc mal senyalitzat. Ens costà tirar cap enrrere i quedarem despenjats dels primers. Per acabar de rematar la feina, pujarem durant mig kilòmetre un port que no era de la cursa, i vam tindre que recular. Tot açò degut a que el dia de abans havien llevat la baliça.
Després d'aquest esforç innutil vam pujar un port d'uns 5 kilòmetres que si no recorde mal s'anomenava el "Xilibre" i que ha estat dels més durs de ma vida. Per a rematar començaren a apareixer els temuts "calambres" en la baixada cap a l'Adsubia, que m'obligaren a baixar de la bici.
Al final el 52 amb un temps de 2h 33' a una mitjana de 13,33 km/h.
La eixida fou ràpida durant els primers 5 km. on es produí el primer embotellament.
El primer embotellament es produia al entrar als camps i ens afecta a partitr de la posició 30. Em trobava bé i vaig decidir tirar, tot anava perfecte i em divertia com mai, gracies als diferents circuits que havien preparat els del x k vaig de Pego, molt divertits!Fins i tot el túnel d'uns 300 metres on hi havia una iaia de cartró sentada, "una pasada"!Bé anava entre els 25 primers quan de sobte seguint al que tenia davant meua, aquest es va equivocar, i com jo ens equivocarem uns 10 ciclistes, en un lloc mal senyalitzat. Ens costà tirar cap enrrere i quedarem despenjats dels primers. Per acabar de rematar la feina, pujarem durant mig kilòmetre un port que no era de la cursa, i vam tindre que recular. Tot açò degut a que el dia de abans havien llevat la baliça.
Després d'aquest esforç innutil vam pujar un port d'uns 5 kilòmetres que si no recorde mal s'anomenava el "Xilibre" i que ha estat dels més durs de ma vida. Per a rematar començaren a apareixer els temuts "calambres" en la baixada cap a l'Adsubia, que m'obligaren a baixar de la bici.
Al final el 52 amb un temps de 2h 33' a una mitjana de 13,33 km/h.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
IV MARXA AIELO-ALT DEL CAMPELLO
A la setmana següent repetiem setmana de marxa, Ferràn i jo, esta vegada a Aielo de Malferit.
Només aplegar ens donàrem compte de que era una marxa més nombrosa que la de Villalonga i vam fer una bona cua per arreplegar el dorsal i el detall de l'organització.
Calfem en uns 15 minuts i es eixe dia quan em done compte que eixir en les posicions capdavanteres es molt important, ja que a la eixida pasava per l'arc de meta quan portaven els de davant uns 45 segons de cursa, amb la ventaja que significa això.
Em trobe bé i comence a remuntar a gent en els primers 5 kilometres, on sofrim un embotellament que ens du a baixar de la bici. El esforç de la remuntada, colocant-me dels 70 primers, acabe pagant-lo en el primer port, que es fa prou dur i perc unes posicions.
Més avant a la senda de descens, perc el control de la bici i vaig de "morros", però amb sort, perquè no em faig res, i em pasen uns tres ciclistes. Després pugem el 2on port i em trobe prou bé, decidixc accelerar la marxa i entre a Valladada de manera triomfal: "que pinya em vaig pegar en el carreronet!", les iaies es pensaven que anava a xocar contra elles, i dos ciclistes que anaven darrere van impactar contra mi". Vaig sortir bé d'aquesta, tant sols amb unes "rascades a la cuixa". Però bé vaig tornar a reprendre bona marxa, però la sort no m'acompanyava, duia la pastilla dels frens solta, i aquesta em frenava la bici constantment, així durant uns 10 km.
Bé vaig acabar la cursa prou bé i vaig avançar un parell de bikers fins arribar a la meta el 92 amb un temps de 2h 24" a una mitja de 17,46 km/h, on ens donaren un bocata i beguda, a la meua categoria vaig quedar el 40.Vaig trobar la marxa prou dura!Però l'any que ve repetirem.
PRIMERA MARXA BTT. I MARXA BTT EL LLOP
De bon matí eixiem cap a Villalonga, Ferràn, Toni, Rafa i jo, amb la il·lusió de fer la nostra primera marxa.
Arribem, agafem dorsals i ens dona temps suficient per calfar un poc.
La eixida es ràpida, i els primers 3 kilometres els fem a més de 40 km/h. Però comencem a pujar i els bons ataquen quedant-se els primers.
Faig de manera irregular l'ascenció a la Llacuna, arribant dels quaranta primers a l'avituallament. Més avant en l'Almirant em pasen dos ciclistes que porten un bon ritme, als quals no em puc apegar.
Comencem a acostar-nos a l'Orxa i passem per una de les rampes més dures que mai he fet.
Des d'ahí comencem a rodar en un xicotet grup durant tot el trajecte de l'antiga via del tren, a gran velocitat.
Després en la pujada de la Reprimala, el grup es fragmenta i jo quede darrere. A partir d'ací rodaré sol fins completar la cursa a Villalonga, a una gran baixada de 5km.
Finalment acabe el 46 amb un temps de 2h 13' a una mitjana de 20,23 km/h a 28' del primer.
La nota negativa va ser l'incident del nostre company Rafa que el dugué a visitar l'hospital.
Arribem, agafem dorsals i ens dona temps suficient per calfar un poc.
La eixida es ràpida, i els primers 3 kilometres els fem a més de 40 km/h. Però comencem a pujar i els bons ataquen quedant-se els primers.
Faig de manera irregular l'ascenció a la Llacuna, arribant dels quaranta primers a l'avituallament. Més avant en l'Almirant em pasen dos ciclistes que porten un bon ritme, als quals no em puc apegar.
Comencem a acostar-nos a l'Orxa i passem per una de les rampes més dures que mai he fet.Des d'ahí comencem a rodar en un xicotet grup durant tot el trajecte de l'antiga via del tren, a gran velocitat.
Després en la pujada de la Reprimala, el grup es fragmenta i jo quede darrere. A partir d'ací rodaré sol fins completar la cursa a Villalonga, a una gran baixada de 5km.
Finalment acabe el 46 amb un temps de 2h 13' a una mitjana de 20,23 km/h a 28' del primer.La nota negativa va ser l'incident del nostre company Rafa que el dugué a visitar l'hospital.
Bici CARRETERA
Aquesta es la de carretera Conor WRC Carbon R4 Ultegra grey, una vegada em va picar el cuquet, vaig decidir fer també carretera.-QUADRE: carbon r4.
-MANILLAR: Ritchey alu.
-DIRECCIÓ: Ritchey.
-POTÈNCIA: Ritchey alu.
-VELOCÍMETRE: Cateye inal·làmbric.
-GRUP: Ultegra grey
-SILLÍ: Selle italia XR.
-TIJA: Ritchey.
-BOTELLERO: Di-tec Carbono.
-PEDALS: Look Keo.
-LLANTES: Shimano
-PNEUMÀTICS: Michelin Pro
-PES: 8,3 kg.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Bici BTT
Aquesta és la Cube Ltd Race, components detallats (alguns d'ells modificats):-QUADRE: Alu. triple contificat 1850gr.
-FORCA/SUSPENSIÓ: Rock Shock Reba Sl 80 mm. Pop lock
-MANILLAR: Msc WRC ultralight 31.8
-POTÈNCIA: Msc alu. ultralight, amb tapa de direcció Msc.
-DIRECCIÓ: Ritchey
-MÀNECS: Msc pentagonals espuma.
-VELOCIMETRE: Sigma Rox 8.0.
-SILLÍ: Selle italia slr carbonio 125 gr..
-TIJA: Ritchey alu.
-LLANTES: XT
-BUJES: XT
-PNEUMÀTIC: IRC Serac XC Tubeless
-FRENS: Shimano XTR
-ACCIONAMENT: LX
-DESVIADOR: LX
-CAMVI: XT Shadow
-CADENA: Dura-ace.
-BOTELLERO: Msc Carbon
-BIELES, PLAT I PEDALIER: Shimano.
-CASSET: XT
-PEDALS: Shimano aut.
-PES: 11.2 KG.
L'AVENTURA COMENÇA
Pel mes de Setembre del 2008, hem compre la meua primera "competitiva" bicicleta tot terreny i la que fins ara i després d'unes modificacions es la meua maquina per entrenar i competir.
Xavi el meu company de feina em passa les seves revistes de la "BIKE" i m'aconsella sobre els diferents components i les diferents marques.
Al final hem decante per la Cube ltd race del 2008, una bicicleta a bonpreu i amb les exigències que demanava. Tot açò per a iniciar-me a un esport que no havia practicat en la vida i que no pensava que m'agradaria tant.
Aquest bloc es per agrair la paciència que te la meua dona amb el tema de la bici, contar experiències amb els mes propers a mi: el meu company de rutes Adrian (el meu germà), els meus amics de La Perdiu, familiars, el meu mecànic de confiança Javi, els companys del GEMB i d'altres que com jo estan implicats en aquest esport. Us anime a que munteu un bloc com aquest i conteu les vostres experiències dalt de la bici.
Xavi el meu company de feina em passa les seves revistes de la "BIKE" i m'aconsella sobre els diferents components i les diferents marques.
Al final hem decante per la Cube ltd race del 2008, una bicicleta a bonpreu i amb les exigències que demanava. Tot açò per a iniciar-me a un esport que no havia practicat en la vida i que no pensava que m'agradaria tant.
Aquest bloc es per agrair la paciència que te la meua dona amb el tema de la bici, contar experiències amb els mes propers a mi: el meu company de rutes Adrian (el meu germà), els meus amics de La Perdiu, familiars, el meu mecànic de confiança Javi, els companys del GEMB i d'altres que com jo estan implicats en aquest esport. Us anime a que munteu un bloc com aquest i conteu les vostres experiències dalt de la bici.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)