A la setmana següent repetiem setmana de marxa, Ferràn i jo, esta vegada a Aielo de Malferit.
Només aplegar ens donàrem compte de que era una marxa més nombrosa que la de Villalonga i vam fer una bona cua per arreplegar el dorsal i el detall de l'organització.
Calfem en uns 15 minuts i es eixe dia quan em done compte que eixir en les posicions capdavanteres es molt important, ja que a la eixida pasava per l'arc de meta quan portaven els de davant uns 45 segons de cursa, amb la ventaja que significa això.
Em trobe bé i comence a remuntar a gent en els primers 5 kilometres, on sofrim un embotellament que ens du a baixar de la bici. El esforç de la remuntada, colocant-me dels 70 primers, acabe pagant-lo en el primer port, que es fa prou dur i perc unes posicions.
Més avant a la senda de descens, perc el control de la bici i vaig de "morros", però amb sort, perquè no em faig res, i em pasen uns tres ciclistes. Després pugem el 2on port i em trobe prou bé, decidixc accelerar la marxa i entre a Valladada de manera triomfal: "que pinya em vaig pegar en el carreronet!", les iaies es pensaven que anava a xocar contra elles, i dos ciclistes que anaven darrere van impactar contra mi". Vaig sortir bé d'aquesta, tant sols amb unes "rascades a la cuixa". Però bé vaig tornar a reprendre bona marxa, però la sort no m'acompanyava, duia la pastilla dels frens solta, i aquesta em frenava la bici constantment, així durant uns 10 km.
Bé vaig acabar la cursa prou bé i vaig avançar un parell de bikers fins arribar a la meta el 92 amb un temps de 2h 24" a una mitja de 17,46 km/h, on ens donaren un bocata i beguda, a la meua categoria vaig quedar el 40.Vaig trobar la marxa prou dura!Però l'any que ve repetirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada