dilluns, 7 d’octubre de 2013

MARXA BTT LLUTXENT

Desde l'abril que no feia cap cursa btt i ara era l'oportunitat, ja que la marxa era prop de casa i el ciclocross el tenim en dues setmanes, toca agafar ritme. Així que amb la companyia de Costa i Constantino vam anar, sabent que el recorregut era exigent i prou lent.

Començavem pujant al Corpus, fatal per a mi, el dolor de pates era tremendo i les ppm pels nuvols, "volia morirme" i encara no havia passat el 1er km. Després remuntada sobre la pista i terreny favorable per a mi, amb molt de "sube i baja", encara que a la primera senda tap del"15". Tornarem al poble per començar el segon bucle, ja anava agafant ritme i continuava remuntant, de sobte els que tenia davant meua, uns 7 o 8 s'equivocaren en un encreuament i per sort jo no, així que vaig rodar sol uns 3 quilòmetres, fins que en un tram asfaltat i cara amunt em rebasaren uns quants. No marxava!



Final del 2on bucle i entrem altra vegada a Llutxent, aquesta vegada rode amb Paolo que tira un bon relevet i travessem la població francament ràpids, allí també rep els ànims del meu cosí Loren, que avui li tocava currar, posant un poc de ordre en els encreuaments. D'ací en avant un patiment, ja que el terreny comença a empinar-se veig com va avançant-me el personal sense tindre ni ganes ni forces per apegar-me a roda, queda el més dur el temut Surar i espere passar-lo sense pena ni gloria fins que vinguen les sendes. Encara tinc esperances en la remuntada.



Buff, perc el compte de la gent que em passa al Surar, fatal. Ens dirigim a la primera senda important, la del Ase, i pasa davant Ciscar i francament fem la primera part prou ràpids. Després a la part tècnica li demane que em deixe passar, esta ofuscat i no vol. Dona igual, comencem a pillar taps, caigudes davant de nosaltres, etc. Un desastre, un ferla mà que es diu en valencià, un me caguen la.....doncs, era l'únic lloc on podria haver retallat uns 3 o 4' a la gent de davant, faig un parentesis (hi ha gent que esta fortíssima i que cara amunt va com un tir, per que avuí en dia molts estan ben preparats i tenen molt de temps per a entrenar, pero si no pots baixar una pedreta i encavant caus i no pots ni calar els peus als pedals, arrimat tio!!!!!! no hi ha educació!ni respecte!), però bé, tindre que pujar més ràpid per no pillar ixos taps.

Després ja perc la il·lusió en la cursa i tinc alguns problemes amb la cadena, cosa que em fa perdre de vista a Ciscar. Bé, en l'última senda a la part final torne a contactar amb Ciscar i en la pujada tècnica rebase a prou participants, entrant a meta el 60 de 200 participants.


Les sensacions en btt són pèsimes, però en cx em trobe molt agust realment en forma i dispossat a donar-ho tot.
La setmana que ve acudiré a la marxa del llop, per anar afinant un poc més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada