MARXA COMUNITAT VALENCIANA

Més matinades, per al nostre cos, aquesta vegada per a desplaçar-nos a Valencia i fer la marcha de carretera que organitza la Federació. Una marcha totalment gratuïta on et regalaven un maillot a més de tindre un avituallament molt complet amb fruita, bocata i beguda.

La marxa transcorria neutralitzada durant els primers 40 km i el meu germà i jo estavem ben situats al cap del pilot, just darrere de la furgona i les motos que neutralitzaven els corredors. Tots tenien moltes ganes de provar-se i demostrar que han entrenat bé a l'estiu, els nervis eren patents. Al pilot gent coneguda d'equips com Grupesa, Mutua Levante, Benicassim, Ael, etc., mesclada amb cicloturistes alguns d'ells amb més nivell que els que competim.

En quan no ens donem compte, ens solten els organitzadors i comença el tram lliure (la pujada al Garbí); prompte comencen les "galtades", un company del ciclocross arranca, seguint-lo un corredor del PC Sedaví, la velocitat es altíssima. En vore la situació decidixc donar-ho tot i atacar per alcançar-los, no m'ho crec, en apenes 400 mts. m'havia distanciat del pilot a més de 45 km/h cara amunt i agafe en un tres i no res al corredor de Sedaví. En 2a posició em mantinc a 50 mts del lider que porta un bon ritme, així durant quasi 2 km's, però prompte m'alcancen un, dos, tres i tot un pilot xicotet plé de "capos", que venien molt llançats i als quals aguante durant mig km més. Eren els trams més durs.

Les forces m'abandonen poc a poc i perc alguna posició més, fins que torne a trobar el ritme sempre pujant amb el plat gran. De sobte hem trobe a tots els corredors parats en un encreuament, que passa? Hem acabat de pujar el port? Però no tenia uns 10 km's? L'organització ens havia neutralitzat en un encreuament i amb la recalfada de la pujada ens teniem que esperar a que aplegara tota la gent, que "faena"!

DADES GPS

Molts dels que haviem arrancat, decidim pujar més tranquils en vista del que havia plantejat la federació, ja que ens pensavem que anavem a fer tota la pujada d'un tiró. Una vegada dalt ja sense haver competit a la segona pujada, vaig esperar al meu germà que punjà a la segona neutralització, vam esmorzar i com teniem presa decidirem baixar cap a València al Velodrom, lloc on teniem el cotxe i d'on s'inicià la marxa.