El meu germà seria dels primers en obrir cursa, ell si que s'estrenava en aixó de les curses, però uns problemes amb la jaqueta i el dorsal, el van fer para en diverses ocasions, al cap d'una hora em tocava eixir a mi, ja que aquesta competició es realitzava en format de cronoescalada individual, separant els corredors en 30 segons.
Es tractava d'una senda molt vertical, com el nom de l'event, amb una mitjana del 30% i una màxima del 43%, on practicament anaves a quatre potes durant el 1,5 km i 500 mts. de desnivell del recorregut. Al aplegar dalt notava l'esquena molt dolorida ja que al anar en aquesta posició tanta estona em va fer carregar músculs que no sabia ni que tenia.
Impressionants les vistes de tota la Valldigna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada