La eixida sabia que me la tenia que prendre en calma, ja que aplegaven "apilotonats" al "Dragon Khan", una baixada en caiguda lliure possiblement la més espectacular de la Comunitat. Allí, entre la pols i els nervis les caigudes eren constants i ja era dificil baixar-ho amb la bici carregada al llom, però sortirem il·lessos.
Després de la 1a volta a em va tocar disfrutar, les distàncies eren majors i cada vegada coneixia més el recorregut, les voltes les feia més ràpides. Tenia sensacions diferents a les d'altres vegades, atacava les pujades amb força i determinació, baixava els tobogans amb soltura i quan tocava baixar de la bici ho feia amb agilitat i rapidesa.
Vaig acabar sense ser doblat i francament amb les cames fresques i sense sensació de fatiga, possiblement haja fet la millor cursa btt, però amb la quantitat de gent que hi participa es tot més dificil, a més molts d'ells fan vida com a professionals i aixó no ho puc fer. Però amb el que faig i amb el que tinc intente donar-ho tot i de moment estic el 38 a la general, encara que en les classificacions colen davant a gent que ha quedat per darrere meua i agafen punts que tal vegada puguen ser determinants per al final de l'Open.
El próxim diumenge a Chelva espere continuar aquesta progressió, si les caigudes i els problemes mecànics no ho impedixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada