Buff que dur! Trobe que ha sigut la cursa més dura que realitzat i tot un repte personal. Quasi 73 km 1300 mts de desnivell, màximes de temperatura de 45º i la botella d'aigua perduda.
La cursa constava de 3 voltes a un circuit de 24 km sobre el desert de Novelda, un lloc ple de pols de les canteres que poc a poc es menjava la grasa de la bici deixant-la completament seca. la primera volta, a bon ritme sempre buscant les rodes bones en un circuït ideal per a "carreteros". La segon volta baixe el ritme, tenint en compte la esperada duresa de la tercera i última volta; a més observe els nombrossos abandonaments de gent que marxa realment bé. L'última volta, mala sort, només passar per meta i arreplegar l'aigua, a rengló seguit em cau la botella a les escales sense que em done compte i la deshidratació fa minva en mi, tinguent que fer l'última volta a un ritme molt per baix de l'esperat.
A la fí 79 de la general i 13 en èlit i content per haver acabat donat que els entrenes de 1h o 1h 30' que faig no eren la preparació idònea per aquesta cursa.
Agraïr al meu germà Adri que va estar suportant les altes temperatures per donar-me aiguai anims durant aquesta prova. Així a vore qui no acava!
Un altra cursa i ja van 7 del Open, on pareix que em torna ha acompanyar la sort ja que l'acabe sense cap percanç i agafant cada dia un poc més de confiança en les baixades i més força per anar cara amunt, molta gent es la que s'arretira convertint-se sempre en carreres d'eliminació.
Aquest diumenge va vindre tot un campió d'Espanya i participant en la Copa del Món, com és Sergio Mantecon, que tragué al segon classificat vora 7 minuts.
La cursa amb l'eixida molt ràpida i jo perdent el botellero, baixant de la bici i eixint l'últim del pas de la primera trialera, però amb bona lletra agafant el ritme necessari fins que un avió em pasà pel costat, i es que el campió d'Espanya m'havia llevat les pegatines.
Eixida al pas del riu
Superat pel mundialista i campió d'Espanya Sergio Mantecon (Wild Wolf Trek)
Trams de ciclocross, a un paratge preciós com és el Molí
De totes formes acabe una vegada més i ja no m'agrada, l'últim del grup èlit, a pesar de saber dels nombrosos abandonaments, però fent la millor classificació de totes, el 13 o 12+1. Alguns dels rivals directes a la general han punxat aquesta setmana i em mantinc ven posicionat de cara a la CRI de Torrent del 3 de juliol.
4 Entrenes intentant carregar al màxim possible per a entrenar diferent la setmana próxima, amb menys intensitat.
Dilluns- Exercicis amb peses.
Dimarts- Rodillo, 37 km combinant cadències. 1h 9'.
Dimecres- Volta als Suros amb la flaca exprimint a les pujades, amb bones sensacions. 31 km 1h 5'.
Dissabte- Últim entrene realitzat huí mateixa de manera mixta, la meitat de la ruta amb els del 100X100 mountain bike i per causa d'una averia de Mifsud he tingut que completar part de la ruta assoles, però sense respir he completat 73 km 900 mts de desnivell positiu 22 km/h av. 3h 30'.
No hi ha res millor que eixir en bona companyia, unes cuantes rises i un bon esmorzar per a disfrutar del matí del dissabte. Amb els de 100X100 mountain bike vaig eixir per fer la ruta cap Llocnou de Sant Jeroni, una ruta amb aigua, fang, senderisme, barranquisme i com no esmorzarisme. Després posar el turbo per aplegar a casa el més prompte possible. Per a repetir!
Ahir pensat i fet Mifsud i jo vam agafar la de ciclocross tunejada a carretera i posarem direcció a Vall d'Ebo. Ja duiem tot el camí amb l'aire en contra i veiem com s'acostava cada vegada més la cortina d'aigua que venia desde la Vall de la Gallinera. Amb les primeres gotes d'aigua decidirem pegar mitja volta a Pego i posar rumb a Gandia
Una vegada allí decidirem pujar La Drova amb bon ritme per espavilar les cames, per després baixar cap a Benifairó. Es curiós però el temps va cambiar completament i ja no ens plogué.
