La veritat es que les sendes eren molt pedregoses i apenes sorties de la traçada ja tocaves autèntics cudols. Però tota la culpa la tinc jo, ja que no duïa ni bombeta d'unflar ni recambi de cambra, a més la llantada va ser laterar i no hi havia manera de sellar-la.
Però ací és on apareix el companyerisme i la qualitat humana dels bikers i organitzadors, ja que un xic sense pensar-ho em va pasar la seua bombeta i va continuar avant, jo no el coneixia de res. Després un fotògraf es va oferir a acompanyar-me on hi havia gent per a que em portaren a Villalonga donat que ja no pensava ni en arreglar la roda, i per acabar un motorista em va ajudar a canviar la coberta i posar una cambra de valvula fina que desinteresadament ens va deixar un biker. Moltíssimes gràcies a tots i aquells que es van interesar en ajudar-me!!! Sou uns craks i feu el ciclisme gran.
Al remat després de quasi 1 hora perduda em vaig posar en marxa i vaig acabar la ruta de la manera més decent possible i tornant a punxar la roda en la baixada a la via de L'Orxa.
23% de desnivell, jujuju!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada