Com sempre un gran ambient i tots els companys del circuit de La Marina i Safor junts per a disfrutar d'un recorregut duríssim i en ocasions tècnic. Jo estava a la espectativa ja que a Llutxent en les primeres rampes i últimes també, les cames no marxaven.
Començarem amb un Start lap per distànciar el pilot i entrar a la zona tècnica un poc més desahogats, faig una bona eixida, millor que la setmana pasada i note que les sensacions son boníssimes, recuperant a l'instant en els esforços més intens. Llevat d'algun tap en la primera i segon pujada tècnica es nota que vaig millor possicionat i trac ventaja als de darrere, rode entre els 30 primers. També dona gust que en la zona més dura a Ador reba l'alé dels companys de la Penya 100x100 de Tavernes.
L'alimentació la duc correctament ja que m'hidrate i menge quan cal i aixó ho note, tal vegada se m'atraganten el primer i segon collao de "Les Maries"on em rebasen uns 5 o 6 corredors ja que pose peu en diverses zones tècniques. Pujant la 3a Maria ja estic pensant en la baixada cap a la via Verda del Serpis, se que puc retallar molt de temps als que tinc davant.
Però les coses sempre es dobleguen quan millor estàs i així és, a penes duia 400 mts de baixada quan circulava per damunt d'un montícul xicotet i feia un poc de curva a esquerres, allí hi havia un canyis que no et deixava vore que aquell montícul es feia estret i et duia a un forat just al costat. Vaig impactar amb la roda de davant, amb tanta violencia que vaig eixir pels aires, aterrant amb el muscle dret. Inmediatament vaig sentir "crack" i el soroll del líquid sellant de la roda com si s'haguera rebentat un pot de coca-cola, que eixia a borbotons. El dolor durant els següents 5' em va deixar K.O. i darrere meua van tarda prou en apareixer el primer ciclista i sabia que l'ambuància estava baix. Em vaig sentar a l'espera de que remitira el dolor, pensava que m'havia dislocat o trencat el muscle, el vaig moure i pareixia que no estava dislocat, instintivament em vaig ficar a arreglar la roda mentre el dolor remitia parcialment.
Vaig baixar la trialera conforme vaig poder poc a poc i sense arriscar, després camí plà fins a Villalonga on pensava anar a meta directament i no pujar l'hermita, però cabut que soc encara vaig fer tot el recorregut i de tiro a l'ambulància on pels primers simptomes em van dir que no pareixia trencat.
Per la vesprada en Urgències es confirmaren els pitjors pronòstics, clavícula trencada, però fractura neta i no caldrà operar. Ara la temporada de ciclocross ja la he perdut i espere recuperarme bé d'aquesta lesió, ja que la gent no parla molt bé de la recuperació.
I es d'aquesta manera per la qual estic escribint amb la mà esquerra i m'està costant tant escriure la crònica; duc el braç inmobilitzat i possiblement 1 mes d'estar en casa, que locura!
