Amb molta il·lusió i nervis preparem el viatge Miguel Angel i jo per afrontar un dels objectius de la nostra temporada en particular, sumar algun puntet en al llarg de les proves del Open.
Ja a la eixida, els gallitos de la competició: Betalu, Moll, de la Fuente, Benito, Torres, i els sub 23 més forts que mai, prenien la eixida disparats, cap a la primera rampa de formigó, a un ritme inalcançable per a mi. Faig una eixida roïn, molt ofegat i amb les pulsacions pels núvols (producte dels nervis).
Aquestos nervis de l'escomençament, em releguen a la penúltima posició del grup elit i sub-23, on comence a encadenar una sèrie d'errors, que em porten a terra dues vegades, sense conseqüencies físiques, però amb la direcció de la bici, totalment girada. Pare a solucionar el problema (pense: mare de Deu, ja soc l'últim i no veig a ningú), gire la direcció amb totes les meues forces i senc un "rac", "no se si me l'he carregada!", però decideixc continuar i acabar com puga.
Prompte ja divise al penúltim del grup i el passe prou ràpid.
No tardaria molt a agafar-me David Gallardo, el guanyador de la prova de master-30, i el terreny més favorable per a mi, començava a acostar-se. Era un cricuit de 8km amb unes sendes xulíssimes, per anar ben ràpid i aixó es el que vaig fer, disfrutar-les, encara que per darrere demanaven pas i anaven i molt ràpids.
Faig la primera volta (de 4) en 39', i em proposse, una vegada conegut el circuït, no cometre tantes errades com al principi.
El fang i l'aigua comencen a passar factura, i tampoc se si la direcció de la bici es doblegarà i caure, tota una incertesa, i per acabar de rematar, la cadena es traba pel fang i es queda bloquejada almenys 5 vegades, la qual cosa m'obliga a baixar de la bici per sol·lucionar-ho.
Transcorre una altra volta, i observe que es molta la gent que abandona per problemes mecànics (sort que la meua es alemana!jeje!) i caigudes, ja que hi ha una trialera de pedres, molt esbarossa.
Comence a pensar que el fet de puntuar es una utopia, i no vaig a conseguir-ho, almenys en la meua primera prova. Però no es així, abans de que en passaren com a doblat algunes makines, consegueixc alcançar algun èlit i passar-lo en la classificació.
Acabe en 2h i una volta menys, per ser doblat, amb una classificació oficiosa com a 28 de la categoria èlit, amb 3 corredors per darrere meua i amb la sorpresa d'endurme a casa 3 puntets en la general. Tinc la oportunitat de compartir les primeres sensacions amb Adelino Moll, que em conta les dificultats que ha tingut a la cursa; un gran biker, si senyor!
Amb el sabor agre-dolç d'haver-ho pogut fer millor, però amb un dels objectius de la temporada acomplits (tant sols porte practicant bici 1 any i mig), espere preparar la prova de La Barraca amb millors condicions i sort.
Ens vegem el 25 d'Abril.La bici engantxa!
Més Galeria. Que fàcil es veuen les trialeres desde les fotos!
