dimarts, 17 de desembre de 2013

QUE GANES TENIA! CICLOCROSS ALMUSSAFES

Recuperat de la fractura de clavícula després de dos mesos, he tornat a competir i recuperar sensacions a penes havent pujat a la bici de cx 1 dia.
A Almussafes havien preparat un recorregut dels que m'agraden a mi, amb molta corva tècnica i amb un terreny que després d'una xicoteta ploguda, estava espectacular.
La veritat es que no estic acostumat a prendre l'eixida amb 60 corredors i damunt darrere del tot, però sabia que no em jugava res i hi havia que eixir "piano-piano" i poc a poc anar recuperant posicions. Quan el "cuc multicolor" es posà en marxa, la veritat es que amb l'acumulació de gent es rodava molt lent i poc a poc vaig anar passant a qui podia fins rondar la posició 50, que es on realment situe la meua forma física, perquè tècnicament no vaig mal.
Vaig alcançar el grup del meu company d'equip Císcar i em vaig posar a tirar, però en coneixement ja que venia d'una remuntada i anava un poc ofegat. Però després de pasar per meta en la 3a volta, un corredor del Soul Bikes em va tirar fora literalment, cosa que em va fer descabalgar i la veritat que enutjar-me. Es el que passa quan no es te experiència en aquestes curses i avances a un corredor amb nerviosisme i sense trellat en un estretament a 30 km/h i ficant tot el seu cos damunt meua per a tirar-me. Soc de l'opinio en la qual els arbits tenen que prendre la decisió de desqualificar a aquests tipus de corredors que són un perill per als altres, a més l'acció va pasar prop d'on estaven ells.


Però bé, em vaig resignar i vaig pujar a la bici després de perdre contacte amb el grup que anava. En les curves següents Císcar va caure i inmediatament jo també, pareixia que el terreny havia secat.
El final de la cursa va ser un ma a ma amb Císcar, el qual es va decidir a l'última volta on vaig poder avançar-lo i mantindre una distància prudencial fins la meta.
Ara a descansar que a l'endemà teniem la cursa de Valencia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada