Dalt de dos rodes huí anava a dos cames, o siga a pata!
Quasi tota la cursa així!
A la eixida bé, com sempre dins les meues possibilitats, però abans de completar la primera volta, pummmm, pedra al canto i punxada a la vista. Hem toca anar a boxes amb la bici carregada al muscle més d'un kilòmetre, on allí camvie la roda i ixc l'últim amb molta diferència sobre el que tenia més pròxim.
Tocava anar remuntant i només avance a dues persones ja que estava totalment reventat de la carrera a peu que havia fet abans i de postre el camvi no funcionava (la costera més dura sempre a peu). Finalitze el 28 i sume 13 punts, està bé, podria no haver acabat.
Demà a Valencia, amb la bici que pareix ja arreglada definitivament i amb bones sensacions, sobretot de revenja amb la meua mala sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada