CHALLENGE CICLOCROSS ALMUSSAFES

Després de dues setmanes ja tenia ganes de tornar a muntar al cx, a més el circuït d'Almussafes m'encanta. Vas enllaçant corves una darrere altra sense para, molt asfixiant.

La primera volta, amb la tònica normal, engantxons, punxades, caigudes, amb sort, no m'afecten i poc a poc comence a remuntar. Tenia gas i a la mínima oportunitat quasi sempre en recta, aprofitava per adelantar. Tota l'estona avançant corredors, la veritat es que ho vaig passar bé.

Sense cap incident ni caiguda, practicament no vaig fer errades, aconseguia acabar a la posició 28 i agafar 13 bons puntets.

Després de presenciar amb l'equip totes les curses, ens dirigirem a dinar amb el team i a fer la presentació d'equip al concesionari Volkswagen Volcenter de Sedavi, on Pablo Estrela ens posà els pèls de punta amb els detalls que va tindre, tal com si fórem professionals.

CICLOCROSS ALZIRA 2014

Després de 4 anys al CC Pachés Bicicletes, enguany volia camviar d'aires i involucrarme en un altre concepte d'equip, tal vegada per buscar motivació. Així que finalment correré el que queda d'aquesta temporada i tot el 2015 amb el Volcenter Volkswagen cycling team d'una gran persona com és Pablo Estrela.

Amb aquest punt de ganes i amb tota la pluja que queia i havia caigut a Alzira, partiem Vicent i jo cap al gran circuit que ens havien preparat. Una vegada allí presentacions dels nous companys, nova equipació i a fer temps, ja que no voliem banyar-nos abans de començar la cursa.

Una vegada equipat: "em sentia com un xiquet amb sabates noves", ens donà temps a rodar una volta i anar directament a parrilla. La meua condició física no era bona (3 kg. més) i a més feia més de un mes que no tocava el cx, calia eixir tranquils i esperar a que caigueren les voltes per intentar remuntar.
Es donà l'eixida quan més aigua queia, amb molta paciència i temple agafem les primeres corves i els primers enganxons no tarden, hi havien traçades amb molt de fang, ens ajudavem dels pals de la llum per impulsar-nos i no baixar de la bici, el xocolate era inmens, però divertit.

 Poc a poc remuntava i agafava ritme, fins i tot vaig caure a punt d'aplegar a les polaines, no va ser res, però m'avançaren 3 o 4 corredors que duia pegats, tocava remuntada. La conducció tenia que ser fina, no podies accelerar fort després de corva, tampoc anaven els frens, no tenia sensació de cansat, les ppm eren baixetes ja que no podies desemvolupar tot el potencial sobre aquest terreny fangós. Ha sigut una cursa extranya però divertida.

De 65 corredors, acaben 57. Faig el 40 i tant sols sume 1 puntet a la general. Avance fins la posició 52, no està mal, ja que només he corregut 3 curses en aquesta Challenge i a més han participat 1 centenar de corredors. La més nombrosa si més cap.

TORNEM A ESCRIURE

Tenia el blog totalment abandonat des del mes de febrer. Moltes coses han passat enguany; moltes marxes btt, algo de competició en carretera i algunes proves de ciclocross.
Com a objectiu principal de la temporada, tenia en ment intentar fer podi a la meua categoria en màster 30 al Circuit btt Marines/Safor, no ha pogut ser i al final m'he tingut que conformar en la 4a posició, després de disputar 8 de les 9 marxes previstes.
També he realitzat diverses curses de carretera amb un resultat prou roïn, ja que no he aconseguit acabar-les. Aquestes han sigut les que he disputat: Xàbia (Volta la Marina), Aldaia (Social), Canals (C.V. màster i sènior), Tavernes (Copa Espanya), Llombai (trofeu festes).
En la breu incursió al running al 2014, he disputat tant sols una prova, el 8k de Miramar, al mes de juliol, amb poc d'entrene la vaig fer a 3'59'', molt content del resultat.
Ara, ja desconectat del btt i acabada la temporada, estic entrenant per sensacions i al gust, a falta de disputar les curses més properes a la Valldigna, ja que per calendari no puc disputar-les totes.

Nous reptes em plantejaré a l'any nou, de moment el 20 de desembre arrancarà la nova temporada amb moltes il.lusions.

VOLTA A LA MARINA, XÀBIA

No tenía plantejat debutar en carretera tan prompte a la categoría màster, ja que la meua forma no es la idònea i estava algo passat de pes després dels Nadals. Però, els de l'equip ens convollarem i ahí anavem a Xàbia.
La cursa era a les 10 del matí i fins les 9:45 h no vam saber que hi podriem participar, ja que ocuparem les places restants fins aplegar als 200 corredors. El recorregut era de 70 km's, 4 voltes amb un port de 3a a cadascuna.
Quan els árbits pitaren, la cursa es va llançar inmediatament i prompte ens posarme a rodar per damunt dels 40 km/h, la mitja al primer pas per meta era de 46 km/h, una locura, mes perillos encara per la poca experiència d'alguns els quals ens duien a frenar i derrapar constantment.
La meua cursa particular va acabar a l'escomençament de la 3a volta, quan al pas del port de 3a les meues cames van dir prou i els "bòlids" anaven passant i jo quedant-me amb un grup de corredors que a la postre també serien eliminats.
La idea era acabar, però al menys he realitzat un entrene de qualitat de 55 km's a tot gas. La próxima cita serà a Dènia on espere acabar!

CICLOCROSS SUECA

L'última cursa de l'any i de la temporada per a mi, ja que amb aquesta done per finalitzada la temporada de CX tant sols disputant 3 curses de les 14 que hi havien programades.
A Sueca erem uns 50 corredors els que voliem puntuar i finalitzar el millor possible aquesta Challenge. La sortida era molt ràpida amb una de les rectes més llargues de la competició, uns 500 mts amb aire en contra. Només entrem a la campa de gespa en una de les últimes curves vaig esbarar i caure quedant-me l'últim destacat. Poc a poc vaig anar remuntant fins que ja les forces m'abandonaren sobretot per fer la recta maldita sempre sol.

La última volta va ser un mà a mà amb un corredor del Castillo de Onda, el qual tenia més forces que jo al final de cursa, quedant per davant meua.
Final de temporada amb 3 proves disputades i el 59 de la general a la Challenge màster 30 més nombrosa

CICLOCROSS VERDEGAS

Ara ja estem en les últimes 3 proves de la Challenge i el 3er any seguit que anem a El Verdegas a disfrutar del circuït que tots els anys ens prepara Gustavo Asensi. Per a mi, un circuït tots els anys molt divertit i que enguany contava amb la novetat d'un autèntic mur d'arena de 4 mts. d'altura, pel qual apenes podies pujar. També resenyar el sentit invers del circuït original.
Al calfament uns quants nervis, ja que quan ja em dirigia a la parrilla d'eixida vaig notar que la roda trassera estava punjada i la vaig camviar de seguida per la roda de la bici de reserva. El problema era que la llanta era més grossa i tenia que buscar ferramenta per regular els frens, Guillem Cuquerella em va ajudar i em va deixar els frens perfectes, moltes gracies crack!
Aquest matí erem uns 40 corredors entre màsters i sèniors, cosa més normal i que fa de la cursa algo menys perillosa que les anteriors. la eixida cara avall, la vaig fer tranquil i poc a poc vaig remuntar unes quantes posicions, però un gran tap en el muntó d'arena ja em feia perdre gran distància de la mitjania del pilot.
Després vaig conseguir contactar amb un corredor del Clinicomfort amb el qual vaig rodar les dos últimes voltes i fins i tot avançar-lo, però en la recta de meta em va passar per la meua falta de xispa en recta.

Finalitze en la posició 27 després de que nombrossos corredors punjaren i s'arretiren, també destaque el fet de que poc a poc reduixc la distància amb els primers.

CICLOCROSS COPA FEDERACIÓ VALENCIA

A l'endemà d'Almussafes ens esperava la proba de Valencia, un clàssic que ja havia sigut internacional moltes vegades, però a més enguany era copa d'Espanya. No puntuava per a la Challenge, per tant com eren uns 90 inscrits, la cosa es tenia que prendre en paciència. La parrilla es va formar amb gent que tenia punts de Copa d'Espanya i després els altres, els quals entrariem per sorteig, però al final tots al bolic, de "xiste"!
La eixida tremenda, feia molta por, no vaig arriesgar ni un pel, a més després de les primeres escales on es va fer un important tap, alguns corredors sendugueren les cintes del circuït per davant i açó provocà que uns 7 o 8 corredors ens equivocarem i ixquerem per fora del circuït. Vam tindre que parar i botar la cinta per tornar a entrar, caòtic!
Estava entre els 5 últims i altra vegada a tirar de llom per a remuntar. El meu company Císcar va eixir molt bé i el tenia unes 15 posicions per davant, jo mentre anava fent camí i avançant a gent en zones amples com els fossos d'arena i rectes, sense arriscar, i anant molt en compte amb les trampes del circuït en forma de voreres i clots, on vaig llantar la temporada pasada.

No marxava igual que la temporada pasada, ni molt menys, pero lo suficient per alcançar a Císcar i posar-me a roda d'ell. Però tingué mala sort i llantà en el mateix lloc que ho vaig fer jo l'any passat, retirant-se de la cursa. Ara per davant tenia un corredor amb el qual la veritat que em donava un poc de por rodar amb ell, ja que va ser el que em va espentar en Almussafes. En fi el vaig pasar i es va posar nervios, ell volia pasar-me altra vegada i ho va tornar a fer en el lloc equivocat, tancant-me en plena curva. Li ho vaig recriminar i en una recta el vaig pasar per a demostrar-li per on es te que avançar.
Després de sobte i sense oportunitat de que els primers ens agafaren, els arbits ens digueren que teniem que acabar que estavem al últim 80% de cursa i que era la norma, però que estiguerem tranquils que eixirirem en la classificació. Després resultà que no ixirem en les classificacions uns 15 corredors i açò al comite d'arbits els dona igual. Vaja forma de promocionar aquest esport, on enguany pujen el preu de les llicències i any rere any la organització arbitral i federativa es pitjor.

QUE GANES TENIA! CICLOCROSS ALMUSSAFES

Recuperat de la fractura de clavícula després de dos mesos, he tornat a competir i recuperar sensacions a penes havent pujat a la bici de cx 1 dia.
A Almussafes havien preparat un recorregut dels que m'agraden a mi, amb molta corva tècnica i amb un terreny que després d'una xicoteta ploguda, estava espectacular.
La veritat es que no estic acostumat a prendre l'eixida amb 60 corredors i damunt darrere del tot, però sabia que no em jugava res i hi havia que eixir "piano-piano" i poc a poc anar recuperant posicions. Quan el "cuc multicolor" es posà en marxa, la veritat es que amb l'acumulació de gent es rodava molt lent i poc a poc vaig anar passant a qui podia fins rondar la posició 50, que es on realment situe la meua forma física, perquè tècnicament no vaig mal.
Vaig alcançar el grup del meu company d'equip Císcar i em vaig posar a tirar, però en coneixement ja que venia d'una remuntada i anava un poc ofegat. Però després de pasar per meta en la 3a volta, un corredor del Soul Bikes em va tirar fora literalment, cosa que em va fer descabalgar i la veritat que enutjar-me. Es el que passa quan no es te experiència en aquestes curses i avances a un corredor amb nerviosisme i sense trellat en un estretament a 30 km/h i ficant tot el seu cos damunt meua per a tirar-me. Soc de l'opinio en la qual els arbits tenen que prendre la decisió de desqualificar a aquests tipus de corredors que són un perill per als altres, a més l'acció va pasar prop d'on estaven ells.

Però bé, em vaig resignar i vaig pujar a la bici després de perdre contacte amb el grup que anava. En les curves següents Císcar va caure i inmediatament jo també, pareixia que el terreny havia secat.
El final de la cursa va ser un ma a ma amb Císcar, el qual es va decidir a l'última volta on vaig poder avançar-lo i mantindre una distància prudencial fins la meta.
Ara a descansar que a l'endemà teniem la cursa de Valencia.

MARXA BTT EL LLOP, VILLALONGA

Amb la ma esquerre comence a escriure la crònica d'aquesta marxa, una marxa que m'encanta, però que en les últimes edicions la veritat es que sort no he tingut.
Com sempre un gran ambient i tots els companys del circuit de La Marina i Safor junts per a disfrutar d'un recorregut duríssim i en ocasions tècnic. Jo estava a la espectativa ja que a Llutxent en les primeres rampes i últimes també, les cames no marxaven.
Començarem amb un Start lap per distànciar el pilot i entrar a la zona tècnica un poc més desahogats, faig una bona eixida, millor que la setmana pasada i note que les sensacions son boníssimes, recuperant a l'instant en els esforços més intens. Llevat d'algun tap en la primera i segon pujada tècnica es nota que vaig millor possicionat i trac ventaja als de darrere, rode entre els 30 primers. També dona gust que en la zona més dura a Ador reba l'alé dels companys de la Penya 100x100 de Tavernes.

L'alimentació la duc correctament ja que m'hidrate i menge quan cal i aixó ho note, tal vegada se m'atraganten el primer i segon collao de "Les Maries"on em rebasen uns 5 o 6 corredors ja que pose peu en diverses zones tècniques. Pujant la 3a Maria ja estic pensant en la baixada cap a la via Verda del Serpis, se que puc retallar molt de temps als que tinc davant.

Però les coses sempre es dobleguen quan millor estàs i així és, a penes duia 400 mts de baixada quan circulava per damunt d'un montícul xicotet i feia un poc de curva a esquerres, allí hi havia un canyis que no et deixava vore que aquell montícul es feia estret i et duia a un forat just al costat. Vaig impactar amb la roda de davant, amb tanta violencia que vaig eixir pels aires, aterrant amb el muscle dret. Inmediatament vaig sentir "crack" i el soroll del líquid sellant de la roda com si s'haguera rebentat un pot de coca-cola, que eixia a borbotons. El dolor durant els següents 5' em va deixar K.O. i darrere meua van tarda prou en apareixer el primer ciclista i sabia que l'ambuància estava baix. Em vaig sentar a l'espera de que remitira el dolor, pensava que m'havia dislocat o trencat el muscle, el vaig moure i pareixia que no estava dislocat, instintivament em vaig ficar a arreglar la roda mentre el dolor remitia parcialment.
Vaig baixar la trialera conforme vaig poder poc a poc i sense arriscar, després camí plà fins a Villalonga on pensava anar a meta directament i no pujar l'hermita, però cabut que soc encara vaig fer tot el recorregut i de tiro a l'ambulància on pels primers simptomes em van dir que no pareixia trencat.
Per la vesprada en Urgències es confirmaren els pitjors pronòstics, clavícula trencada, però fractura neta i no caldrà operar. Ara la temporada de ciclocross ja la he perdut i espere recuperarme bé d'aquesta lesió, ja que la gent no parla molt bé de la recuperació.
I es d'aquesta manera per la qual estic escribint amb la mà esquerra i m'està costant tant escriure la crònica; duc el braç inmobilitzat i possiblement 1 mes d'estar en casa, que locura!

MARXA BTT LLUTXENT

Desde l'abril que no feia cap cursa btt i ara era l'oportunitat, ja que la marxa era prop de casa i el ciclocross el tenim en dues setmanes, toca agafar ritme. Així que amb la companyia de Costa i Constantino vam anar, sabent que el recorregut era exigent i prou lent.

Començavem pujant al Corpus, fatal per a mi, el dolor de pates era tremendo i les ppm pels nuvols, "volia morirme" i encara no havia passat el 1er km. Després remuntada sobre la pista i terreny favorable per a mi, amb molt de "sube i baja", encara que a la primera senda tap del"15". Tornarem al poble per començar el segon bucle, ja anava agafant ritme i continuava remuntant, de sobte els que tenia davant meua, uns 7 o 8 s'equivocaren en un encreuament i per sort jo no, així que vaig rodar sol uns 3 quilòmetres, fins que en un tram asfaltat i cara amunt em rebasaren uns quants. No marxava!

Final del 2on bucle i entrem altra vegada a Llutxent, aquesta vegada rode amb Paolo que tira un bon relevet i travessem la població francament ràpids, allí també rep els ànims del meu cosí Loren, que avui li tocava currar, posant un poc de ordre en els encreuaments. D'ací en avant un patiment, ja que el terreny comença a empinar-se veig com va avançant-me el personal sense tindre ni ganes ni forces per apegar-me a roda, queda el més dur el temut Surar i espere passar-lo sense pena ni gloria fins que vinguen les sendes. Encara tinc esperances en la remuntada.



Buff, perc el compte de la gent que em passa al Surar, fatal. Ens dirigim a la primera senda important, la del Ase, i pasa davant Ciscar i francament fem la primera part prou ràpids. Després a la part tècnica li demane que em deixe passar, esta ofuscat i no vol. Dona igual, comencem a pillar taps, caigudes davant de nosaltres, etc. Un desastre, un ferla mà que es diu en valencià, un me caguen la.....doncs, era l'únic lloc on podria haver retallat uns 3 o 4' a la gent de davant, faig un parentesis (hi ha gent que esta fortíssima i que cara amunt va com un tir, per que avuí en dia molts estan ben preparats i tenen molt de temps per a entrenar, pero si no pots baixar una pedreta i encavant caus i no pots ni calar els peus als pedals, arrimat tio!!!!!! no hi ha educació!ni respecte!), però bé, tindre que pujar més ràpid per no pillar ixos taps.

Després ja perc la il·lusió en la cursa i tinc alguns problemes amb la cadena, cosa que em fa perdre de vista a Ciscar. Bé, en l'última senda a la part final torne a contactar amb Ciscar i en la pujada tècnica rebase a prou participants, entrant a meta el 60 de 200 participants.

Les sensacions en btt són pèsimes, però en cx em trobe molt agust realment en forma i dispossat a donar-ho tot.
La setmana que ve acudiré a la marxa del llop, per anar afinant un poc més.

EL MEU PRIMER TRIATLÓ, TRIATLÓ D'ALCÀSSER

Pensat i fet vaig enviar un correu als organitzadors de la prova, Trivoltors Alcàsser, i els vaig preguntar si hi havia una plaça per a poder disputar-lo ja que no en quedaven; prompte em contestaren afirmativament. No tenía mono de triatló i gràcies a Artur Cunyat el vaig tindre inmediatament.
Sabia que el meu fort era la bici i córrer, la natació era el que més por em feia, però com era a la piscina municipal d'Alcàsser, em donava certa tranquilitat.
Allí el bon rotllo era brutal, damunt es el triatló més antic de la Comunitat amb la seua 28a edició. Primer eixien les dones i els homes que tardaven més de 20' en fer els 700 mts. de natació, els demés preniem l'eixida a la piscina gran després d'un quart d'hora aprox. Doncs eren 700 mts-31km bici-9km a peu, tot un repte!
Fins avuí no hi han classificacions, però faré els comentaris segons la meva apreciació. Vaig surtir de la piscina i tant sols quedavem uns 7 o 8 nadadors, els quals no haviem completat les 20 piscines encara, erem un total de 90 participants. Vaig agafar la bici amb la idea de remuntar i sabent que es podia fer drafting i molts s'aprofitarien del bon ritme que prompte vaig ficar. Per davant 31 km i 6 voltes a un circuit amb moltes curves, propici per a mi. Duia una mitjana de 37 km/h i havia avançat entre 50 i 60 corredors, però l'esforç a la piscina es traduia en calambres a les cames, que em van fer aguantar el ritme i mantindrem en un grup un tant nombrós.
Una vegada havia pres el "gel" i em recuperava, em vaig ficar a tirar del grup a 40 km/h, ja que no podia surtir d'ell amb una arrancada, pels calambres que em sacudien de seguida. En la zona de curves ja havia despegat del grup, la veritat que la experiència al cx m'ajuda tecnicament i aplegue en solitari a la següent transcició. Surt a córrer, tinc 9 km per davant i els calambres no desapareixen fins el km 2, d'ací en davant avance algunes dones i homes, en total uns 15 o 16 participants, però practicament en els 9 km només no sóc capaç de baixar dels 4'30'' el km.
A falta de vore els resultats, molt satisfet en el meu primer triatló, molt agraït a Artur i al meu germà Adri que m'han ajudat a complir en aquesta nova aventura i també d'haver competit amb una Olímpica del triatló com és Aida Bellver.

VOLTA A PEU A LA PLATJA DE TAVERNES

I com de costum, aquests cursa una de les que et marques al calendari com a important, la he disputat després (un altra vegada) de passar la nit a les festes de Benifairó, i açó, dic jo, al final passa factura.
La novetat enguany era disputar-la a les 21 h, però en compte de patir menys calor resulta que a aquestes hores l'aire para per complet i es transforma en una autèntica sauna.
En aquesta cursa et contamines de l'esperit racing en la eixida i sempre la gent ix escopetada, i clar jo no vaig a quedarme enrerre. Una autèntica errada tinguent en compte la calor que ens faria encavant. No em notava que anava en soltura i el que si notava es que la gent del club de Tavernes estaba supermotivada a fer molt bones marques, i aixó es notà des del principi. El nivell dels primers 150 corredors era espectacular i major que l'any passat, la prova està en que vaig fer uns 10'' menys que al 2012 i he repetit la mateixa posició, el 99 de 1300 corredors.
El que no supera ningu a aquesta Volta es l'ambient en tot el recorregut, la millor de tota la Comunitat, sense cap dubte.

VOLTA A PEU A BENIFAIRÓ

Després que l'any passat no es poguera celebrar aquests cursa, ja tot un clàssic, enguany ha sigut el primer any que s'ha fet amb ajuda del xip, la qual cosa li dona més categoria. Un gran esforç per part dels membres del GEMB, que no s'ha vist recompensat amb afluència de runners, al final un total de 180 acabaren la cursa.
Pel que fa a la cursa i després d'haver vetlat tota la nit a les disfresses de Simat, l'afrontava amb la intenció de baixar de 3'52'' el km. El circuit era totalmente nou i més urbà, la qual cosa el feia més espectacular, però més lent.
Vaig amb confiança, prompte ens destacarem del grup principal i començarem a córrer quasi completament sols i distanciats entre nosaltres, a mes la motivació era extra. No vaig poder agafar practicament cap rebufo i al km 6 ja anava per dalt de 3'50'' el km, venia la part més dura.
Efectivament, dur, perquè era un camí molt virat, que et trencava el ritme i on no corría l'aire. Ací, es on m'agafà Oscar que duia un ritme més bo que el meu, fins ací anavem entre els 15 primers de la Volta. Després vaig ser absorbit per una grupeta de 4 corredors que venien molt forts i on només Oscar va poder-los aguantar el ritme.
Al remat entre el 20 a 3'54'' el km i amb trofeu com a primer local.

VOLTA A PEU A SIMAT

Per tercer any consecutiu realitze aquesta cursa i enguany l'afluéncia de participants i el recorregut han sigut de 10.
Calia baixar el temps de 3'58'' el km i afortunadament ho he aconsegut, encara que el primep km ha sigut lentíssim. Despres tocava millorar els parcials, i tal vegada hem anat massa rapids, ja que hem fet algun km a 3'40'', he dit hem fet, perque anava en una grupeta de Tavernes.
Conforme pasen els km's em despegue i navegue assoles durant els próxims 3 km's i entrem altra vegada a Simat, on ens reagrupem per al sprint final per completar els 7 km dels que constava la prova. Una cursa molt explosiva amb un poc de desnivell i un tant complicada en l'eixida per la gran quantitat de gent i alguns passos estrets.
Acabe el 65, 24 senior a 3'54''. No aconseguixc rebaixar la meua marca personal en 7k, però millore molt respecte a lany passat.

VOLTA A PEU MARENY DE BARRAQUETES

Açó de l'estiu no porta cosa bona, perquè ja són entre 2 i 3 kg els que he guanyat amb bons esmorzars, dinars i sopars. Tot açó es tradueix en un aument de la massa corporal, gens aconsejable per a córrer.
Anem a la cursa. Ens tornarem a ajuntar en massa familiars i amics engantxats al running, per a disputar aquesta cursa amb un recorregut completament plà de 7100 mts. que transcorre pels camps d'arrós de la localitat, amb 4 km sobre terra.
En el primer km ja es veia al primer classificat totalment distanciat del segon i aquest del pilot principal, quins bésties! La meua missió era anar tota l'estona a 3'50'' durant els 5 km's inicials i després baixar d'aquest temps els dos últims 2100 mts.

Eixa era la idea però al km4 les coses no em quadraven ja que s'em feia pessat rodar per pista de terra i els km's no estaven ben senyalitzats.
Ja en els últims 2000 mts. em passa factura el dinarot que m'havia fet i la motivació va decaure quan vaig comprobar que al km 6 portava 24'12'', ho trobava imposible ja que aixó significava que anava a més de 4' el km i no em donava eixa sensació, lògicament era imposible, però estaba totalment desmotivat i no vaig disputar a fons l'últim km.
Al final en el meu primer 7.000 marque 27'34'' a 3'53'' el km, el 54 de la general d'uns 700 corredors.

TRAIL-PUJADA NOCTURNA AL MONDUVER

No tenia pensat fer aquesta pujada aquest any, però un camvi de plans a última hora i la companyia del meu amic Carles em va fer camviar d'opinió.
No havia tocat la muntanya en tot l'any, ni entrenes, ni trails, res de res, només btt, per aixó no trobava que fora el moment per a millorar la marca de l'any passat de 1h 35', a més el nivell era superior, inclús coneguts del ciclocross com Reñe, s'atreviren amb el repte.
Vam eixir ràpids, encarant els 3 km d'asfalt a 4' el km, massa fort per a mi, ja que entre a la senda entre els 10 primers, però prou rebentat i em passa molta gent, entre ells Vicent Casanova, que portava un bon ritme.
Al acabar la pujada, no podia ni alenar, em prenc un "gel" i bec aigua, toca recuperar el ritme, ja que uns 6 km  de pista ens esperen, ara venia el terreny més favorable amb fortes baixades per a gent tècnica i ahí si que vaig disfrutar. Després ens creuarem amb els caminants, cosa que l'any passat no va ser possible ja que compartirem la ruta. Vam tindre que anar demanant pas, ja que coincidirem en la part més ràpida i tècnica del circuit, justament on millor em desemvolupe.
Després 3km  d'asfalt on aplegue justet de forces i em pasen 3 o 4 corredors. Però la satisfacció es total quan comprobe que baixe el crono 1' respecte a l'any passat. El meu amic Carles entra a penes a 1' de mi, fent una cursa memorable, molt bé Carles!

A LA LLUNA DE LA MAR

Per primera vegada afrontava una cursa running per l'arena de la platja, tot un repte amenitzat pel club de córrer Xeraco i el xiringuito Sol i Lluna.
En aquesta cursa contava també amb la participació d'amics i família com es habitual, a més de Nuri, Joana i Ricard que s'estrenaven, a la meta ens esperaven Miri i Vicent que al final no s'han animat a participar.

Després de calfar i matar un poc els nervis, l'eixida era al costat del Sol i Lluna per l'arena, ens esperaven 7'4 km, 5 d'ells per asfalt i la resta a vora mar. Em situe bé, i ixc dels 4 primers a l'asfalt, on no em superarien només que 2 o 3 corredors, i crec que en sobrepasse a 2 o 3 més. Tal vegada mantinc un ritme massa fort, com mai, a 3'45'' durant els 5 km d'asfalt amb una sensació estranya al córrer de nit, sense percebre la velocitat i ritme que portes, de vegades perguent la concentració per la foscor.
Entre a l'arena en 5ª o 6ª posició, però ve el calvari, ja que durant els 2'4 km que faltaven perc ritme i soc sobrepassat per 3 corredors, marcant parcials al voltant de 4'30'', l'arena es molt dura!
Ja veig més a prop la línea d'arribada en forma d'arc de meta i crono amb llums roiges, són la única referència a part del quad de la policia local, que va amb el primer a uns 500 mts de mi.
Aplegue més o menys 8é d'uns 200 participants amb un temps de 29'45'', més o menys, perque no hi havia xip ni classificacions i la gent de l'organització m'ho va dir, a 1'45'' del primer, no està gens mal! Entre els 15 primers i molt a prop de mi entrava el meu cosí Loren que cada dia va més ràpid! Després Carles que també faria entre els 20 primers, que cracks!
Nuri i Joana acabaren la cursa molt bé per a ser la primera, ja que darrere d'elles entrà molta gent.

VOLTA A PEU A BENISSA. FINAL CIRCUIT DE LA MARINA

Podriem dir trail de Benissa, per la seua duresa. Molta calor per a despedir el circuit del 2013, i un recorregut modificat, tal vegada massa extrem pel que fa al desnivell i que no es propi d'una cursa popular, sempre des del punt de vista constructiu.
En un principi anava mentalitzat de que a aquesta cursa era molt dificil baixar de 4' el km i l'objectiu era baixar de 4'07'' que vaig fer l'any passat. Després de fer una primera volta al poble realment dura, ens dirigiem cap a Senija primer amb un tram de baixada i després una pujada suau però constant fins aquesta localitat. Fins el moment anava a 3'59'' el km, sabia que estava anant massa ràpid. Després a la tornada cap a Benissa ho vaig pagar, ja que el cansanci i els rampons que quedaven em durien a marcar un temps en meta de 40'21'' a 4'10'' el km, no massa bona marca, però tinguent en compte que tots els altres participants també notaren la duresa de la prova i no feren uns temps en consonància al que normalment fan. El 82 d'uns 1200 participants, realment rebentat, però satisfet ja que abarque quasi el top-40 de la general i acabe el 42, superant gent que mai pensaria que els podria superar.
En comparació a l'any passat que vaig acabar el 67, enguany ha hagut un bot de qualitat i poc a poc vaig trobant un estil d'entrenament més individualtzat i més acord al meu físic, temps i llimitacions.

Resum del Circuit:

Verger pos.144
Teulada pos. 105
Pego pos. 88
Pedreguer pos. 99
Ondara pos. 73
Calp pos. 98
Benissa pos. 82

Per altra banda, no anava assoles a Benissa, també feren una cursa molt bona Loren i Carlos que entraren apenes a 2' de mi, entre els 150 primers, bravo!

I per a mi, el meu ídol, Adri, que va fer una cursa memorable fent la seua segon millor marca personal, acabant el 7é dels juvenils i 11é a la general del circuit, on hi havia més nivell que mai. Ara campió, l'any que ve als sèniors a donar-ho tot!!!

VOLTA A PEU A CALP. CIRCUIT DE LA MARINA

Enguany la primera vegada que es corria a Calp dins del circuit, amb una cursa a "priori" plana, però que no deixà indiferent a ningú.

Comence parlant d'un crack, el meu germà. Ja són setmanes les que porta estudiant i practicament no està entrenant, però li ha sobrat per a marcar-se un registre espectacular de 46'27'', rebaixant en 1'30'' el seu millor registre a 4'38'' el km. Imagina't quan entrenes Adri!

                                                   Adri entrant a meta, part superior esquerre

Deia abans que a "priori" la cursa era plana però a mi no m'ho va pareixer, perquè tenia ascensions lleugeres però constants i unes bones pujades al final de la cursa, un total de 34 mts acumulats. A més em sembla, que la cursa era més llarga, sobre uns 200 mts, encara que no duc gps per a córrer; igual es quimera meua!!. Ho dic per l'últim km, el vaig trobar excessivament llarg, encara que acabavem en baixada.

La sortida un tant perillosa a un carrer estret amb "bolardos" als dos costats on no podies avançar, així i tot marque 3'35'' al primer km, així ens enfilem cap a les afores de la localitat on rodejavem la llacuna fins aplegar al passeig marítim. Marque el km 6 a 22'45'' a un ritme de 3'50'', ací es on veig molt prop el meu cosí Loren, que porta un ritme espectacular. Després millore el meu registre personal del 8k deixant el crono en 30'51'' (29'' menys).

Després no se si va ser la duresa dels 2 últims km o que estava rebentat, però vaig aplegar en un crono de 39'20'', millor marca personal, a 3'56'' el km. Però amb un xicotet mal sabor de boca.
De totes, crec que el baixó final no es de rendiment, sino la llargaria de l'últim km, o mal kilometratge d'alguns km's abans. No he pogut regular com volia. Tal vegada la marca oficial siga de 3'53'' el km aproximadament.

El meu cosí degut al "flato" no pogué aguantar el ritme que duia i va tindre que posar el fré. Llàstima perque haguera baixat segur de 41'.

La setmana que ve afrontem l'última cursa a Benissa, amb recorregut de 137 mts. de desnivell positiu, una barbaritat! baixar de 4' estarà difícil però ho intentarem.

VOLTA A PEU A ONDARA. CIRCUIT DE LA MARINA

Entrem ja en les 3 últimes curses del Circuit, tal vegada les més decissives en quant a punts de cara la general. Conforme han passat les curses soc més optimista i tal vegada amb un poc d'esforç i dedicació siga capaç d'entrar al top 50 de la general final, millorant la posició 67 de la temporada pasada.
De moment a Ondara he complit fent el 73 (40 sènior) i obtinguent 1363 punts, la millor cursa que he fet a La Marina. Pel que fa al temps ocupat per a fer els 10k, ha sigut la segon millor marca personal, amb 39'29'' a 3'57'' el km, vet a ací de la duresa de la prova amb molta calor i desnivell.
I es que la motivació es màxima i ja en el viatge d'anada a Ondara els ànims entre "els primos" eren constants i afrontavem el repte amb un ambient inmillorable, no tenim sostre!!
Loren i Carlos feien una cursa memorable baixant els seus temps per a entrar entre els 170 millors de la prova d'un total de 1300 participants.
Pel que fa al desemvolupament de la cursa, un atleta en la linea d'eixida es va avançar quan faltaven 7'' per a l'escomençament de la mateixa i d'aquesta manera el crono es va ficar en marxa abans de sortir. Després teniem que fer un pas per meta i el cap de carrera es va equivocar tirant pel camí que no era i descol·locant per uns segons als que optaven al triomf final.

                                                                  Entrada de Loren

                                                                     Entrada Carlos
El meu ritme era bò i sorprenentme a mi mateixa no anava gens cansat a 3'50'' el km. Aplegue amb un temps de 23' al km 6, una extraordinaria marca si no fora pels següents 400 mts.,  ens venia la pujada a la torreta amb un 8% de desnivell i que va fer que marcara un temps de 4'30'' en ixe mateix km. Aixó si, ven amenitzada amb música heavy i un arc de propaganda com un mític port de bicicleta, espectacular l'ambient a la torreta.
Venia un poc de baixada i comence a observar el mateix que vaig vore a Pego, nombrossos atletes dels que roden a menys de 3'50'' anaven quedantse enrerre i poc a poc escalava posicions. La duresa del traçat i la calor els passà factura, per una altra banda en ixes situacions em creixc i mantinc el ritme.
L' entrada en meta venia precedida per uns carrers amb una poca  pendent i una baixada final, ho done tot per intentar acabar a 3'55'' el km però ja no puc abastar-ho.