CICLOCROSS VERDEGAS

Ara ja estem en les últimes 3 proves de la Challenge i el 3er any seguit que anem a El Verdegas a disfrutar del circuït que tots els anys ens prepara Gustavo Asensi. Per a mi, un circuït tots els anys molt divertit i que enguany contava amb la novetat d'un autèntic mur d'arena de 4 mts. d'altura, pel qual apenes podies pujar. També resenyar el sentit invers del circuït original.
Al calfament uns quants nervis, ja que quan ja em dirigia a la parrilla d'eixida vaig notar que la roda trassera estava punjada i la vaig camviar de seguida per la roda de la bici de reserva. El problema era que la llanta era més grossa i tenia que buscar ferramenta per regular els frens, Guillem Cuquerella em va ajudar i em va deixar els frens perfectes, moltes gracies crack!
Aquest matí erem uns 40 corredors entre màsters i sèniors, cosa més normal i que fa de la cursa algo menys perillosa que les anteriors. la eixida cara avall, la vaig fer tranquil i poc a poc vaig remuntar unes quantes posicions, però un gran tap en el muntó d'arena ja em feia perdre gran distància de la mitjania del pilot.
Després vaig conseguir contactar amb un corredor del Clinicomfort amb el qual vaig rodar les dos últimes voltes i fins i tot avançar-lo, però en la recta de meta em va passar per la meua falta de xispa en recta.

Finalitze en la posició 27 després de que nombrossos corredors punjaren i s'arretiren, també destaque el fet de que poc a poc reduixc la distància amb els primers.

CICLOCROSS COPA FEDERACIÓ VALENCIA

A l'endemà d'Almussafes ens esperava la proba de Valencia, un clàssic que ja havia sigut internacional moltes vegades, però a més enguany era copa d'Espanya. No puntuava per a la Challenge, per tant com eren uns 90 inscrits, la cosa es tenia que prendre en paciència. La parrilla es va formar amb gent que tenia punts de Copa d'Espanya i després els altres, els quals entrariem per sorteig, però al final tots al bolic, de "xiste"!
La eixida tremenda, feia molta por, no vaig arriesgar ni un pel, a més després de les primeres escales on es va fer un important tap, alguns corredors sendugueren les cintes del circuït per davant i açó provocà que uns 7 o 8 corredors ens equivocarem i ixquerem per fora del circuït. Vam tindre que parar i botar la cinta per tornar a entrar, caòtic!
Estava entre els 5 últims i altra vegada a tirar de llom per a remuntar. El meu company Císcar va eixir molt bé i el tenia unes 15 posicions per davant, jo mentre anava fent camí i avançant a gent en zones amples com els fossos d'arena i rectes, sense arriscar, i anant molt en compte amb les trampes del circuït en forma de voreres i clots, on vaig llantar la temporada pasada.

No marxava igual que la temporada pasada, ni molt menys, pero lo suficient per alcançar a Císcar i posar-me a roda d'ell. Però tingué mala sort i llantà en el mateix lloc que ho vaig fer jo l'any passat, retirant-se de la cursa. Ara per davant tenia un corredor amb el qual la veritat que em donava un poc de por rodar amb ell, ja que va ser el que em va espentar en Almussafes. En fi el vaig pasar i es va posar nervios, ell volia pasar-me altra vegada i ho va tornar a fer en el lloc equivocat, tancant-me en plena curva. Li ho vaig recriminar i en una recta el vaig pasar per a demostrar-li per on es te que avançar.
Després de sobte i sense oportunitat de que els primers ens agafaren, els arbits ens digueren que teniem que acabar que estavem al últim 80% de cursa i que era la norma, però que estiguerem tranquils que eixirirem en la classificació. Després resultà que no ixirem en les classificacions uns 15 corredors i açò al comite d'arbits els dona igual. Vaja forma de promocionar aquest esport, on enguany pujen el preu de les llicències i any rere any la organització arbitral i federativa es pitjor.

QUE GANES TENIA! CICLOCROSS ALMUSSAFES

Recuperat de la fractura de clavícula després de dos mesos, he tornat a competir i recuperar sensacions a penes havent pujat a la bici de cx 1 dia.
A Almussafes havien preparat un recorregut dels que m'agraden a mi, amb molta corva tècnica i amb un terreny que després d'una xicoteta ploguda, estava espectacular.
La veritat es que no estic acostumat a prendre l'eixida amb 60 corredors i damunt darrere del tot, però sabia que no em jugava res i hi havia que eixir "piano-piano" i poc a poc anar recuperant posicions. Quan el "cuc multicolor" es posà en marxa, la veritat es que amb l'acumulació de gent es rodava molt lent i poc a poc vaig anar passant a qui podia fins rondar la posició 50, que es on realment situe la meua forma física, perquè tècnicament no vaig mal.
Vaig alcançar el grup del meu company d'equip Císcar i em vaig posar a tirar, però en coneixement ja que venia d'una remuntada i anava un poc ofegat. Però després de pasar per meta en la 3a volta, un corredor del Soul Bikes em va tirar fora literalment, cosa que em va fer descabalgar i la veritat que enutjar-me. Es el que passa quan no es te experiència en aquestes curses i avances a un corredor amb nerviosisme i sense trellat en un estretament a 30 km/h i ficant tot el seu cos damunt meua per a tirar-me. Soc de l'opinio en la qual els arbits tenen que prendre la decisió de desqualificar a aquests tipus de corredors que són un perill per als altres, a més l'acció va pasar prop d'on estaven ells.

Però bé, em vaig resignar i vaig pujar a la bici després de perdre contacte amb el grup que anava. En les curves següents Císcar va caure i inmediatament jo també, pareixia que el terreny havia secat.
El final de la cursa va ser un ma a ma amb Císcar, el qual es va decidir a l'última volta on vaig poder avançar-lo i mantindre una distància prudencial fins la meta.
Ara a descansar que a l'endemà teniem la cursa de Valencia.