divendres, 13 de novembre del 2009

XVII MARXA BTT CALLOSA

Hi ha dies que quan penses que t'has de quedar al teu llit i no ho fas, després t'arrepentixes, i si hagueres fet cas del teu subconscient, hagueres guanyat temps, diners i salut. Doncs aixó es el que ma passat aquesta setmana.

Vaig quedar amb M. Àngel de Xeraco per anar a Callosa d'en Sarrià i fer els 30 km de marxa. Per cert, una marxa de la qual no hi havia practiament informació. De tal manera que patint un poc de fred i amb el meu germà d'acompanyant de luxe, vam manprendre el camí.

Allí em trobe en alguns coneguts que salude, i l'aire per contra anava fent que tinguerem més fred, ja començava a estar refredat!

La eixida va ser molt ràpida, ja que era tota costera avall, en les primeres rampes ja em quede despenjat i comprenc que les meues cames ja no van igual que fa un més. La cursa te moltes rampes dures i per contra també te molt de recorregut de trialera i senda, aproximadament 11 kilòmetres, espectacular!


Per aquest terreny em desemvolupe prou bé, però cap amunt no hi ha manera!
A mesura que pasa el temps em trobe pitjor, problemes a les cames, un poc de febra; i decideixc acabar la cursa de manera tranquil·la aplegant el 66 amb un temps de 2h 13', el 16 de la categoria elit.

Xarrant amb M. Àngel i Toni de Despeña-t i dies després seguint els consells de Gaspar Sellés, decideixc fer un paró en la temporada de bici, fins d'ací dues setmanes, per vore si després les coses funcionen millor i em recupere del refredat!

També agrair al meu germà Adrian Àlvarez que estigué donant-me suport durant tot el matí desde la posició de meta, on aprofità per a fer fotos.

dimecres, 4 de novembre del 2009

TEAM GRUPO DEPORTIVO BELGA-CRONO K30, SERÀ EL MEU EQUIP.

Preparant la temporada 2010 i amb les vistes posades a fer alguna prova de l'Open XC de la Comunitat Valenciana, tenia que buscarme un equip per poder participar a aquestes proves federades.

La meua idea era haver participat amb el Club Ciclista La Valldigna, però donat el poc suport que ens van oferir per a fer uns tramits de la I Marxa BTT Valldigna, vaig decidir posar-me en contacte amb els de Belga-Crono k30, de tal manera i a falta d'alguns tràmits, passaré a competir amb els colors inconfundibles d'uns dels millors equips del panorama btt.


Aquests són alguns dels meus companys per a l'any que ve.

I MARXA BTT VILA DE SAX

Ja clavats en el paró de la temporada i més baix de forma que el més de setembre, vaig decidir provar al circuit de les muntanyes d'Alacant, al poble de Sax. Recorregut duríssim d'uns 44 km, molt exigents.

La eixida va ser neutralitzada i un poc perillosa pels carrers de la població, els primers del circuit tenien presa en colocar-se davant i hi haven que ficaven la seva integritat física en perill, pujant per les voreres amb gent i cotxes pel mig.

El primer embús em relegà als 200 últims i poc a poc anva remuntant. Però un errada a la primera senda, provocà una posterior errada mecànica a la cadena que em relegà a quedar-me apartat fins que pasaren tots els corredors que anaven a gran velocitat. Un altre contratemps.

A la primera pujada de consideració s'en torna a eixir la cadena i quan remunte un poc, de sobte els bikers comencen a baixar de la bicicleta i ens toca baixar a tots. Açó es produeix unes 5 vegades, cosa que va mellant les forces de tots per a remuntar.

Més endavant ens fariem una grupeta de 3, amb la que vam continuar fins el segon port d'importància, on començà una baixada vertiginosa per una rambla. Fou molt divertit.

Aparegueren altra vegad els "calambres", denotant que estic fora totalment de forma.
Vaig entrar el 149 amb un temps de 2h 27' a una mitjana de 18 km/h, el 39 de la meua categoria.

Próxim objectiu Callosa d'En Sarrià. 30km.


dimarts, 3 de novembre del 2009

MARXA CICLOTURISTA CIUTAT DE VALÈNCIA

Aquesta vegada erem 5 de Benifairó els que ens aventuravem a competir amb bicicleta de carretera. David i jo carreguem les bicis de bon matí, per agafar bon lloc a la cursa.

Una vegada allí ens adonem que els ciclistes vip, pasen sense fer cua davant de nosaltres i damunt comencem a córrer deu minuts tard.

Les primeres pedalades, comencen a una bona velocitat, en els primers 10 kilometres no baixem de 40 km/h. Però contemple al meu costat un accident que involucra a quasi 20 corredors, a l'altura del Saler. Des d'ací em conscièncie de la perillositat d'aquesta cursa i decideixc no jugarme-la tant.

El ritme es alt i a l'altura del Perellonet, el grup es fragmenta quedant-me en el segon pilot.
Gràcies a la col·laboració del grup ciclista Eleval, conseguim enllaçar amb el grup capdavanter i rodem amb ells fins Riola, on es torna a fragmentar, i esta vegada amb més distància. Ens fiquem a treballar de valent i apleguem a Favara en tant sols 50 minuts de carrera a una mitjana de 43 Km/h. Quan més prop teniem el grup, va i en plena recta es produeix el segon accident amb 10 corredors implicats i ens quedem altra vegada tallats.

Amb molt d'esforç i rodant en solitari a uns 38-39 km/h em vaig tornar a unir a el 2ón pilot a l'altura d'Aquòpolis. Des d'ací fins València, la cosa rodà tranquil·la, la qual cosa permetre reagrupar-se el 3er pilot amb nosaltres. Allí em trobe amb David, que no l'havia vist en tota la cursa, i després de vore l'accident del túnel, decidim acabar tranquils.

Faig el 145 de 900 ciclistes amb un temps de 2h 25' a una mitjana de 40 km/h, el 60 de la meua categoria. No està mal!.

MARXA BTT ALBORACHE

Vaig matinar per anar a l'interior de Valencia, concretament a la Foia de Buñol, Alborache. Anava sense haver agafat la bicicleta en tota la setmana, ja que volia donar descana a les meues cames després dels problemes físics de Benifairó.

(Ací tenim els dos companys de feina aquest estiu a la marxa de Benifairó, a Plàcido i Vicente de Crono k30, que també oeganitzaven la de Alborache).


La sortida va ser neutralitzada pels carrers de la població i la meua eixida no va ser bona, ja que vaig eixir endarrerit per culpa d'un embús a primeres de canvi, donat que erem uns 270 ciclistes.



Estava fresquet i portava un ritme alegre, en els primers 10 kilometres degué avançar uns 40 bikers i anava millorant. Hi havien uns trams rapidíssim i unes sendes prou empinades. vaig rodar molt bé fins el kilometre 30, on vaig acusar l'esforç i em van pasar uns 5 ciclistes.



Al final molt agotat vaig aplegar el 46 amb un temps de 2h 05' a una mitja de 19 km/h, el 10 a la meua categoria, que no esta malament. francament vaig millorant poc a poc.